Al contraatac
Descreguts
Ara que els assassinats de París han tornat a recordar-nos que l'odi exerceix com un sentiment cohesionador entre els que l'acullen, hauríem de reflexionar sobre els valors que han de cohesionar el nostre món occidental enfront de l'estratègia del terror. ¿Què és el que de veritat ens uneix? ¿De què estem orgullosos? ¿Què és el que volem defensar i a quin preu?
Ja sabem que l'odi es cultiva amb discursos victimistes, en entorns de poca o cap esperança amb grans dosis de propaganda i màrqueting global. Si la televisió és capaç de vendre'ns tota mena d'objectes que no necessitem a les dues de la matinada, ¿què no poden fer les sectes o el terrorisme islamista, valgui la redundància, amb els que són més proclius a trencar amb tot, a través d'internet?
Que a aquest grup terrorista anomenat Estat Islàmic s'hi apuntin musulmans incultes als quals han injectat la pitjor i la més tergiversada lectura de l'Alcorà resulta greu, sens dubte, però que entre els joves que recluten hi hagi ciutadans occidentals és el que hauria de fer-nos pensar més.
¿Qui som? ¿Què tenim en comú? ¿Què és el que volem defensar i a quin preu? ¿Quin és el pla per poder fer sostenible la nostra forma de viure?
Albert Camus deia que l'interès per la llibertat i per la independència únicament són concebibles en un ésser que encara conserva l'esperança. ¿La conservem nosaltres encara i estem disposats a treballar durament per aquests valors o preferim la comoditat i la hipocresia de viure rebutjant qualsevol focus de conflicte en pro d'una concepció bonista de la vida?
Una reacció reveladora
Notícies relacionadesLa nostra reacció ens definirà en pocs mesos. ¿Si ens retallem més les nostres llibertats individuals, estarem defensant de veritat la Llibertat? ¿Què significa la independència d'actuació avui en un món tan interdependent? ¿Quins són els límits del respecte? ¿Quins valors s'han de complir per formar part de la nostra societat i quins mecanismes de control tenim perquè els compleixi tothom? ¿Podem parlar avui d'un Estat igualitari si al seu si hi fan niu ambaixades del terror que no compleixen amb el que està establert? ¿Quins elements ens cohesionen? ¿Què és el que volem defensar i a quin preu?
Actualment per cometre una acció terrorista de gran impacte únicament són necessaris dos pistolers i un objectiu que sigui mediàtic. A això difícilment deixarem de ser-hi vulnerables, però si reconstruïm la nostra societat de valors sense deixar que tants exclosos es quedin a la cuneta, resultarà més fàcil que no hi hagi fugues cap al terror i que des d'una fraternitat verdadera hi hagi menys escletxes per als malvats.
