Petit observatori
Hi ha molts 'xiprerets' en aquest país
Des de fa anys, rebo regularment cada mes una modesta però puntual publicació que es diu Xipreret. És el butlletí d'informació de l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet. Té poques pretensions formals però sí que té un mèrit que en aquestes publicacions s'ha de reconèixer: la continuïtat. M'acaba d'arribar el número 386.
És cert que té algun suport municipal i potser algun petit ajut, però això no en justificaria la continuïtat. Si aquesta trentena de pàgines es mantenen durant anys és perquè hi ha un petit grup de persones que hi dediquen temps i idees.
Els temes que s'hi tracten no són només locals, sinó que tenen un interès que va més enllà. En el número que he rebut, corresponent al desembre, hi trobo textos sobre el pintor Caravaggio i l'Adoració dels pastors, el Memorial de Greuges de Catalunya, el centenari del poeta Joan Vinyoli, les bruixes, i un col·loqui sobre el riu Llobregat presidit per Matilde Marcé. La informació m'ha interessat. Els barcelonins tenim el Llobregat aquí al costat, ¿i què en sabem? Als segles XII i XIII aquí hi va haver unes grans inundacions i l'aigua es va endur el pont de Martorell. Però no hi va haver només antigues desgràcies. El Llobregat era el cabal de riquesa, i al segle passat s'hi conreaven tres collites l'any de diverses menes de verdures.
Notícies relacionadesA Catalunya, a més de diaris i revistes importants, hi ha una sèrie de publicacions, sovint modestes, que fan un teixit informatiu de mèrit. Algunes se centren en els interessos d'un territori comarcal, d'altres inclouen textos amb col·laboracions molt diverses. Entenc que la difusió sigui reduïda: Els costos de confecció i de distribució acostumen a posar un límit.
Però segur que ens sorprendria la quantitat de revistes senzilles que apareixen en els més inesperats punts de Catalunya. Sovint no són innovacions modernes, sinó la continuïtat d'una tradició comarcal. Mantinguda amb dificultats i alhora amb entusiasme cívic. La meva admiració.
