Un déu

Aquest és el conte d'un déu que va decidir baixar a la Terra per celebrar el solstici d'hivern. Va pensar que seria un viatge agradable, una oportunitat per conèixer gent. Hi va anar lleuger d'equipatge, estava segur que un lloc tan fèrtil ja el proveiria de tot el que era necessari. Tot havia de ser molt senzill, un déu no necessita volar en avions on no hi caben les cames, ni en autocars que mai semblen arribar al seu destí, ni de bon tros travessar fronteres en pastera. Va decidir anar picotejant el món. Començar pel sud i anar pujant. Va voler conèixer deserts, endinsar-se en selves espesses, recórrer sabanes. Sentia una especial curiositat per explorar aquells llocs que els humans anomenen sagrats. En temples i en mesquites, en carrers i en muntanyes va sentir el seu nom... Massa. Va confirmar que a vegades era el consol dels desesperats. Però també l'arma dels intolerants. L'abraçada de qui no té res. I el fuet de qui només aspira al poder. El van humiliar en nom de Déu. Va veure morir en nom de Déu. I la seva pell es va esquitxar de la sang vessada en nom de Déu.

Va saber que era un déu compassiu i un déu despietat, a imatge i semblança dels homes. I també va saber que l'esperança només resideix en la gent bona. Aquella que treballa, viu, creu o, per què no, compra perquè aquest món sigui una mica millor. També per Nadal. I, si es vol, en nom d'un déu bo que va una mica perdut. http://tienda.oxfamintermon.org