idees
El MNAC creix
Després d'una molt brillant trajectòria de cinc anys com a director del museu Picasso, Pepe Serra va ser nomenat director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ara fa tres anys. En els pitjors moments pressupostaris, ha aconseguit que el MNAC passi de racó d'andròmines il·lustres a referent. Coneixent el director, això tot just comença. L'espai de l'art romànic, ideat per Gae Aulenti, s'aguanta com el primer dia. La nova presentació de l'art modern, multidisciplinària i dotada d'un relat conceptual molt pedagògic, mereix un premi. Per mi que es queda curta d'espai: la que va del modernisme a les avantguardes és l'edat d'or de l'art català. Entremig, una transició interminable, de segona. Sembla que entris en un bon museu de províncies, amanit amb una dotzena mal comptada de peces d'alt valor, aportades sobretot per Cambó. Dubto que les nostres autoritats permetin mai que s'hi executi la solució dràstica del trasllat al magatzem o la cessió a altres museus. ¡Ui, la dignitat!
En canvi, sembla que ja és cosa feta l'ampliació, que ha d'incorporar els dos ja vetustos però estratègics palaus que es troben a mig camí de la plaça d'Espanya i les últimes escalinates. D'aquesta manera, el MNAC s'acostarà a la ciutat. Passarà d'estar situat allà dalt, on sembla que per arribar-hi hagis de fer una excursió, a posar-se com aquell qui diu a peu de metro.
Notícies relacionadesAmb tot, la centralitat real es guanya d'una altra manera. Es guanya a la xarxa i als mitjans. Es guanya a base de multiplicar les veus i els discursos que confereixen diversitat de sentits, segons qui i com les miri, a unes mateixes obres. L'exposició Maniobra de Perejaume és paradigmàtica.
L'arma més eficaç per guanyar centralitat és la voluntat de ficar-te a l'àgora. Si al Museu Naciona d'Art de Catalunya no hi ha gaires de les millors obres de l'art europeu i universal, va camí de superar aquest handicap quan s'avança en la transformació dels museus tradicionals en temples vius.
