Clarificar

Espanya no és el que sembla. No està tan unida ni és tan fatxa com alguns promulguen, però tampoc les tensions entre la seva gent són tan irreconciliables com ens venen els més separatistes.El problema és que en aquest tros de món fa massa temps que no es clarifiquen posicions. Sense explicar com ens financem. Sense apreciar de facto la diversitat. Sense entendre-la com un tresor a compartir. Sense aplicar la justícia social. Sense donar canxa a les petites i mitjanes empreses que són legió mentre seguim afavorint les grans companyies de sempre engreixades i mantingudes a través del BOE.

I aquest és el primer pas que cal fer: clarificar. Si de debò sabem què som i com som, abans ens podrem acceptar i millorar. Per conviure cal reconèixer-se. I apreciar-se.

Si hi ha un partit de dretes a Espanya que vol ser modern, que es manifesti com a tal encara que corri el risc de decebre l'extrema dreta i perdre part de la seva cúpula per haver actuat indegudament. Si hi ha un partit d'esquerres amb voluntat de ser majoritari i possibilista en lloc de populista, ha de tenir un model d'Estat alternatiu i no solament paraules buides que acaben sent un perfum més agradable per al mateix flascó que ja ens ven el PP. Avui això ja no és suficient.

Hi ha atipament, crisi econòmica i corrupció. I avui és més fàcil i més lògic dir prou que seguir combregant amb rodes de molí. Guanyar el futur és urgent perquè ens hem quedat molt enrere. Les institucions, avui en dia, ja no semblen mecanismes de transformació sinó bastions de resistència carpetovetònica.

Notícies relacionades

La banca no és romàntica

L’AVE, una ratera que asfixia Adif

És evident que així no anem bé, com és evident la resistència d'alguns al canvi. Oblidant que quan un no lidera el discurs, sempre hi ha algú que ho farà per tu. Les nostres finances no aguanten i les famílies fan equilibris per arribar a final de mes. Definim el que volem preservar en comú i tracem un pla creïble per poder mantenir-ho. Traient tot el que hi ha de superflu. Afrontant la dificultat. Prioritzant. Renunciant. Siguem responsables i atrevits. I humils. Un país així seria magnètic. Inclusiu. Atractiu. Però mentre no emprenguem aquest camí, caldrà entendre que alguns no vulguin formar part d'aquest immobilisme que cou a foc lent.

Projecte comú

L'impressionant resulat de la consulta catalana ajuda a clarificar. Gairebé dos milions de persones volen independitzar-se. Això ja ho sabem. El que ara toca és treballar perquè fins i tot aquests se sentin bé en aquest Estat i sobretot fer-ho perquè la majoria que no va votar segueixi creient en un projecte comú que per perviure ha de canviar. Ser exigent i responsable. Liderar el futur.