Rànquings de bellesa i sexualitat

Els lectors de la revista Esquire han votat que l'actriu Penélope Cruz és la més sexi. ¿La més sexi d'Alcobendas, d'Espanya...? No, la més sexi del món. Ho escric amb majúscules: DEL MÓN.

Aquest costum de designar un objecte, un fet, una persona com el més/la més és un atac a l'objectivitat, però sembla que és una necessitat dels humans. No crec que sigui una necessitat ètica, com si diguéssim per fer justícia, per poder honorar qui ostenta el màxim mèrit en un camp determinat.

Si la designació té una intenció comercial, ho comprenc. Contra el que jo pugui pensar, es veu que per a un producte l'etiqueta el més produeix efectes positius en la publicitat i en la venda. En alguns moments del dia hi ha una desfilada contínua de productes qualificats com el més per la pantalla del televisor.

És clar que el superlatiu és bastant fiable quan diem que un vi és més agradable que un altre, però fins i tot en petit comitè existeix una certa disparitat de criteri. De tota manera, el rotund el més té un adversari molt distingit que és la capacitat de matisació.

Penélope és l'actriu més sexi. I aquí sí que podem discutir-ho, perquè l'emissió i la recepció de l'expressió sexual no és codificable. D'altra banda no és cap raresa

-n'hi ha exemples- que una persona qualificada de bella no desperti estímuls sexuals, i sí que en desperti, en canvi, algú físicament poc afavorit.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Quan a una dona, a més, se la qualifica com la dona viva més sexi del planeta entrem ja en la rutina publicitària. Ferran Imedio escriu en aquest diari que, guanyant aquest concurs de bellesa, Penélope Cruz «se situa una vegada més al nivell de les superstars del show business.

I això té mèrit, prescindint de la dosi de sexisme. D'altra banda, el sexisme és una manifestació difícilment classificable. Em sembla bastant clar que el sexe i la intel·ligència no són una cosa objectivament premiable.