Idees
Vallcorba-Plana
Ha mort quan encara tenia molt, moltíssim, per aportar a la nostra cultura i el trobarem a faltar, però el seu llegat d'exquisida pulcritud i la seva feina d'editor alternatiu i d'èxit perduraran. Gràcies a Jaume Vallcorba (que en una època signava tal com el lector observa al títol) la nostra generació va aconseguir escapar-se del mandarinisme estràbic cultural imposat per l'aleshores duet Molas-Castellet. També hi havia Llibres del Mall, l'Altaió i molts d'altres, que el duumvirat contemplava amb un menyspreu bel·ligerant, amb ressons luckaksians de teló d'acer, des de la fortalesa d'una editorial que sempre ha viscut del cuento, mai del negoci.
Va ser Quaderns Crema la que va perdurar i va créixer com a símbol, sobretot gràcies al boom Quim Monzó. El secret dels primers anys és sens dubte el tàndem, indestructible, Vallcorba-Monzó. Fresc, antipessebrista, modern fins a albirar l'undreground, d'una fina intel·ligència no exempta d'humor. Algun dia convindrà estudiar aquesta profitosa simbiosi de dues personalitats tan oposades en l'ideari, els gustos i les maneres de fer. El secret permanent de Vallcorba, com el d'altres editors intel·lectuals, consisteix a fer creure als lectors que són bons lectors en la mesura que són lectors del seu segell editorial. En entorns semblantment hostils, ser empresari és tan difícil com ser poeta, i no confonguem ser amb fer de. Molt crític amb el catalanisme dels altres i aquests temps, Vallcorba va tornar a demostrar la seva capacitat amb el catàleg monumental d'El Acantilado, que segueix la tradició dels editors catalans de referència en el món hispànic.
A l'altre plat de la balança, tot s'ha de dir, que malgrat la seva pregonada aposta per la qualitat, no li van interessar mai gaire, per no dir gens, els altres grans noms de la literatura catalana de la seva època. Fins i tot es va treure de sobre Julià de Jòdar perquè venia pocs exemplars.
