Tancat per vacances

Per favor, ¿em podeu deixar en pau? Em teniu molt fart. Oblideu-vos d'una vegada d'invocar-me amb taules ouijes, mèdiums, cremes d'encens i altres mentides espiritistes. Tampoc pretengueu despertar-me apel·lant al meu sentit de la responsabilitat ni vulgueu entendrir-me fent sortir drames humans d'ahir i d'avui. Em vau desterrar al país dels equivocats. Al cel dels errats.

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

Passo els meus dies jugant al dòmino amb l'enginyer del Titanic, el pare de l'esperanto i l'inventor del minidisc, i tenim una butaca reservada per al creador del Windows Vista. No som els únics habitants del paradís dels espifiats. Aquí som multitud. Hi convivim reis, revolucionaris, militars, místics i simples desafortunats. Sovint compartim els nostres fiascos. Analitzem els punts flacs de les propostes, llancem idees per superar-los i debatem hores i hores sobre com seria el món si haguéssim triomfat. Alguns eren avançats a la seva època. A altres, com jo, l'època ens va arrasar.

Sé que les coses no us van bé. Heu tret la pols als meus escrits i els rellegiu amb fruïció. De tant en tant assentiu amb el cap i se us escapen els sospirs, com si repasséssiu les cartes d'un amor perdut de joventut. Però deixem les coses clares, jo no tornaré. No hi ha res més enganxós, impertinent i insofrible que la fe del convers. Heu tingut una bona colla d'anys, dècades, per arremangar-vos i posar-vos mans a l'obra. Es tractava de transformar el món, no pas d'aprofitar-se'n. Ara, us ho feu solets. Jo estic de vacances. Eternes.