¿Què va ser de la megafauna americana?

La màxima il·lusió d'un ­paleontòleg (d'un geòleg, un arqueòleg o un prehistoriador) és reconstruir la història a partir de les restes i rastres que pugui trobar. En aquests casos no es disposa de declaracions escrites explícites de testimonis. L'avantatge és que l'opinió dels vencedors influeix menys, però l'inconvenient resulta gran: s'ha d'especular molt més a l'hora d'interpretar el material trobat. S'assembla una mica a la diferència de com diagnostica un metge o com ho fa un veterinari. El metge obté molta informació directa a través de la paraula del pacient; el veterinari, en canvi, tot ho infereix.

Entre les disciplines científiques que reconstrueixen la història la que més toca el ciutadà és la paleoantropologia. ¿Com va aparèixer l'humà sobre el planeta? ¿Com el va anar colonitzant? No hi ha dubte: és la ciència del passat que té més futur. Cada nova troballa posa nova llum i nova emoció a aquestes qüestions. En aquesta investigació les plusmarques es baten cap enrere. Cada nova dada sembla demostrar que qualsevol detall conegut resulta ser més antic del que es creia fins llavors. Els salts endavant en la investigació d'un paleontòleg solen ser doncs salts cap enrere en el temps.

A Amèrica no s'han trobat homos o homínids anteriors a l'Homo sapiens sapiens, però ¿quan i com va arribar fins allà? Hi ha diverses teories. Gairebé totes suposen que els humans van passar des d'Àsia durant una glaciació caminant sobre un estret de Bering congelat. Però la qüestió de quan va passar aquest fet ha anat canviant durant els últims anys. En un principi el consens, sobretot de les universitats nord-americanes, estava en 6.000 anys. Troballes de diferents jaciments situen avui aquest consens al voltant dels 15.000.

No obstant, hi ha almenys dues veus discordants que empenyen aquesta efemèride fins als 30.000 anys. Amb motiu de la concepció del Museu del Temps a l'Uruguai, he buscat i conversat amb totes dues en la seva pròpia circumstància. Es tracta de Richard Fariña, paleontòleg de la Universitat de Montevideo, i de Niède Guidon, arqueòloga de la Fundació del Museu de l'Home Americà que ella mateixa ha creat al llunyà Parc de la Serra da Capivara a l'estat de Piauí al Brasil.

El primer ha excavat durant anys el jaciment de l'Arroyo del Vizcaíno, on ha trobat ossos de la megafauna sud-americana amb suposades marques fetes pels éssers humans que els van caçar i van consumir. Ningú dubta del rigor de les seves datacions: prop de 30.000 anys, però bona part de la comunitat científica posa en dubte l'origen humà de les marques. A Piauí el debat és curiosament simètric i complementari, però apuntant en la mateixa direcció heterodoxa. En una paret vertical apareixen unes meravelloses pintures rupestres en què es poden veure figures humanes caçant una cosa molt semblant a un armadillo gegant. En aquest cas, doncs, ningú pot dubtar de la coexistència d'aquests animals i els humans. No obstant, la pre­tesa datació de gairebé 30.000 anys d'aquestes pintures en una paret permanentment humida és molt qüestionada pels prehistoriadors.

Richard Fariña acaba de publicar un important treball que pretén demostrar que les marques en els seus ossos no són per causes naturals, com de xocs i fregaments amb altres objectes, sinó producte de la voluntat explícita d'un humà escurant la carn de la seva presa. Es tracta d'un minuciós estudi de mecànica microscòpica centrada en la forma i estructura de les vores d'aquestes marques.

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

En síntesi: fer retrocedir l'arribada de l'home a Amèrica de 15.000 a 30.000 anys té a l'Uruguai l'evidència de la datació i el dubte de la intervenció humana directa, mentre que al Brasil l'evidència està en la intervenció directa humana i el dubte en la datació. De moment, és una teoria que sembla caminar bé recolzant-se en dues teories diferents, que coixegen, sí, encara que de cama diferent. Gairebé sempre que hi ha una gran notícia en paleontologia és perquè les coses són més antigues del que es creia. I aquest cas no és una excepció: s'ha de parlar més de la veritat vigent que de la veritat a seques.

Hi ha altres qüestions interessants relacionades amb la presència dels primers humans a Amèrica. ¿Què va passar amb la megafauna americana? ¿Per què es van extingir? ¿Com van desaparèixer els gegantins megateris i els estranys gliptodonts? ¿Va ser un fenomen independent de la vida humana com assegura Castor Cartelle, de la Universitat de Belo Horizonte, o se'ls van menjar els primers pobladors, una possibilitat que sembla haver provat Fariña? ¿Què expliquem als museus? Doncs tot, s'han d'explicar les mateixes alternatives que es debaten en la comunitat científica. I que els visitants tornin a casa seva conversant.