Prostitució i producte interior brut

Per incrementar la recaptació tributària, una organització d'inspectors d'Hisenda proposa legalitzar la prostitució i el tràfic de drogues toves. La proposta coincideix en el temps amb una revisió del càlcul del producte interior brut (PIB) que s'impulsa des de la Comissió Europea i que obligarà a adaptar la comptabilitat nacional al nou sistema europeu de comptes (SEC 2010) aprovat el maig del 2013. D'aquesta manera, el nostre PIB (calculat sobre la base del del 2010) augmentarà aproximadament en 45.000 milions (entre un 2,7% i un 4,5%). El nou càlcul inclourà la informació estadística sobre prostitució, tràfic de drogues i contraban i la despesa en recerca i desenvolupament i armament.

Sembla raonable aspirar que les estadístiques reflecteixin la realitat i no només una part d'ella. Es tracta d'un exercici de transparència perquè es comptabilitzi tot el que produeix el país i avançar cap a la limitació de l'economia submergida, sense la qual, de ser certes les estadístiques actuals, hauríem d'estar en situació de conflicte al carrer. Succeeix només que en aquest cas se'ns exigeix transparència a tots i cadascun, no tan sols a polítics i en nivells abstractes: és raonable incloure tot el que produeix un país perquè pugui tributar i contribuir equitativament a mantenir els serveis públics.

La realitat és la que és: prostitució, drogues, armes i contraban formen part de la nostra realitat econòmica. També, segons Brussel·les, la recerca científica (encara que a vegades no ho sembli, tenint en compte el tracte rebut a Espanya). Així, per exemple, Barcelona es ven en nombroses pàgines web com un lloc en el qual és fàcil i barat adquirir marihuana als clubs que des de fa dos anys han proliferat de manera espectacular a la ciutat, i la prostitució de carretera i d'entresòl floreix adobada pel fracàs de les polítiques repressives (el conseller d'Interior reconeix que no s'ha cobrat cap de les 400 multes imposades a prostitutes en tres anys). Però l'estadística no reflecteix la producció d'aquests sectors i seria raonable que ho fes en la mesura que genera ingressos per a algú.

El càlcul actual presenta altres limitacions a les quals no s'al·ludeix. Tampoc reflecteix una part del PIB generat, per exemple, pel treball domèstic no remunerat (mestresses de casa, avis fent tasques de cangur…), les tasques assistencials no retribuïdes desenvolupades per les confessions religioses, activitats d'oenagés o la quarta missió de les universitats, és a dir, el desenvolupament econòmic del seu entorn geogràfic immediat resultat d'activitats de transport, allotjament, construcció i consum de serveis. Aquestes tasques no comptabilitzades haurien de prestar-les les administracions i comportarien un increment de la despesa encara més insostenible: ¿no creuen que el fet d'estalviar despesa pública hauria d'anar acompanyat d'un tracte fiscal més favorable a aquests subjectes?

Tornant a l'origen. El que planteja l'organització d'inspectors és que aquelles activitats o algunes d'elles (prostitució i drogues) tributin, cosa que no obstant provoca alguns problemes que s'hauran de solucionar, no només des del punt de vista estadístic (per exemple, pel que fa a consistència de dades declarades i comparades entre països), sinó sobretot des del punt de vista recaptatori. Per poder recaptar, com bé indiquen, s'hauran de legalitzar les activitats subjectes, i per a això és necessari un gir copernicà de mentalitat a tots els nivells: la confusió entre moralitat i legalitat presideix la nostra vida diària i condemna a la clandestinitat activitats que si estiguessin legalitzades s'escaparien -almenys en part- de l'esclavisme dels traficants de drogues o persones.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per ser eficaç, la legalització ha d'aportar al subjecte obligat més avantatges que inconvenients. Contràriament, optarà per mantenir-se en la il·legalitat, i sabut és que els avantatges de la legalització han de ser gestionats per una Administració eficient, exemplar, transparent i orientada a objectius. Un exemple de neciesa: per a la legalització d'algunes activitats industrials a Espanya es va incorporar el principi mediambiental que qui contamina, paga, cosa que en comptes de comportar un efecte dissuasori va portar alguns subjectes (públics i privats) a transformar-lo a la pràctica en un altre principi (més ranci): ja que pago, contamino.

Per servir d'alguna cosa, les legalitzacions proposades i el recàlcul del PIB s'haurien d'emmarcar en un canvi de mentalitat ciutadana i en un model regulatori que protegeixi en primer lloc les persones explotades, els atorgui avantatges de legalitat enfront de situacions de clandestinitat i construeixi una Administració que sigui alguna cosa més que un decorat de cartró pedra amb fins recaptatoris.