La fortalesa

La primera fortalesa la va construir l'emir d'Alep per albergar-hi els soldats kurds. Sis dècades més tard va ser capturada pels cristians i abandonada quan aquests van seguir el seu camí cap a la conquista de Jerusalem. La que el cronista Raimundo de Aguilers va descriure embriagat: «És el dia del Senyor, ¡alegrem-nos tots amb Ell! Meravellosos espectacles alegraven la nostra vista. Alguns de nos-altres, els més piadosos, van tallar els caps dels musulmans; altres els van fer blancs de les seves fletxes; altres van anar més lluny i els van arrossegar a les fogueres. Al pòrtic i a l'atri de la mesquita la sang arribava fins als genolls». Després de massacrar els jueus i musulmans de Jerusalem, els croats van recuperar la fortalesa i s'hi va erigir al damunt un formidable bastió pràcticament inexpugnable que protegia la ruta entre Homs i Trípoli. Els seus murs van resistir terratrèmols i batalles fins que un ardit els va tornar a mans islàmiques.

El març passat, el règim de Baixar al-Assad va recuperar el castell de Crac dels Cavallers després d'innombrables batalles contra els rebels. Aquesta setmana també ha reconquistat Homs, després de devastar-la durant gairebé dos anys de setge i bombardejos. Síria vessa de sang i llàgrimes. Els segles, els noms i els exèrcits passen, i la humanitat segueix bategant amb el pols dels murs d'aquesta fortalesa. Un mateix cor de pedra impertorbable.