Últimes expressions de la vella política
La política tradicional no és sexi. Els ciutadans són més exigents i s'han allunyat dels vells canals i formats de la política convencional. Molts d'ells s'han bolcat en el ciberactivisme i exerceixen una militància política intensiva en l'esfera digital, fugint de partits i institucions. La bretxa entre la vella política, agònica quan el sistema és bipartidista, i les noves formes de defensar causes i ideologies és cada dia més gran. A Catalunya, la llei de consultes i, especialment, la nova llei electoral són una oportunitat per reduir urgentment la dimensió d'aquesta bretxa sociopolítica. Potser és un intent tardà, ara que la sociovergència pretén aixecar el cap amb un BCN World per aquí i una foto Duran-Rubalcaba per allà.
El tsunami sobiranista del 9-N amenaça de dinamitar el mapa parlamentari i el sistema de partits. L'Assemblea Nacional Catalana, símbol d'una manera nova d'entendre la política -allò que a Madrid es titlla de «colpisme» perquè és un moviment incontrolable de baix cap a dalt-, s'ha apoderat de la tecnopolítica i ha conquistat l'àgora digital i el carrer real.
Aquest any es compleix el 35 aniversari dels primers ajuntaments democràtics. El país va canviar des del municipalisme postfranquista amb una proximitat transformadora envejable. En pocs dies, un parell d'actes llancen senyals esperançadors. El Congrés de Comunicació Política, a Barcelona, i el Col·lectiu Reus 1979 d'exregidors de tots els colors en una ciutat esquitxada mediàticament per l'escàndol del cas Innova. Encara que no ho sembli, el procés sobiranista és compatible amb debats de fons per millorar la política. «La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics». Doncs això.
