Peccata minuta
Com Déu mana
Els noms imprimeixen caràcter, i potser per això Modest Prats va renunciar ja des de la pila baptismal a la seva futura possibilitat de Mossèn Nacional de Catalunya, cedint-li l'altar major a Josep Maria Ballarín. Mentre mossèn Tronxo no parava d'oficiar a
TV-3 com la línia més curta entre Convergència i Déu, el nostre teòleg filòleg devia anar reinterpretant a l'escassa llum d'un ducados les Sagrades Escriptures o les línies tortes d'El Mundo Deportivo. Sí, els 12 apòstols terrenals del Modest van ser, sens dubte, l'onze titular del Barça i el seu entrenador, es digués Cruyff o Guardiola, i si alguna vegada va desatendre el mandat diví d'estimar els altres com a un mateix devia ser per culpa d'algun Guruceta, Mourinho o un altre anticrist del Reial Madrid.
També en la vida real gironina el Modest va tenir els seus apòstols, amb tan mala fortuna que un altíssim percentatge d'ells celebren més nostre Senyor entre les línies de Riba o Carner que en epístoles o evangelis, i el seu Més Enllà no va més enllà del trecento florentí. Citem-los: els catedràtics(es) Oller i Nadal, els teatrers Sunyer i Domènech, el poeta, pintor i dramaturg Comadira, els exalcaldes(esses) Pagans i Nadal bis, els escriptors i periodistes Fonalleras i Puigvert, el britànic Berga, el llibreter Terribas, el xef Subirós i altres feligresos. Si el Modest va sucumbir davant algun pecat capital, a banda del barcelonisme, va ser davant la gola, ja que les millors taules de Girona i rodalia el van tenir com a comensal i cada any va fer seure els seus, que són molts, per concelebrar el sacrifici de l'amistat i la intel·ligència al miracle gastronòmic d'«el niu» del Motel Empordà.
La santíssima trinitat
El vaig conèixer a través d'una dona embogida pel seu mal d'amor al jove fill del marit: es deia Fedra, era filla de Jean Racine i s'assemblava moltíssim a l'actriu Rosa Novell.
Notícies relacionadesM'imagino ara el Modest traduint, després de sopar amb la seva mare, els alexandrins del jansenista de Port-Royal, buscant la paraula justa -com el mestre Pla- entre la boirina ingràvida d'un, dos, tres, massa cigarrets. Vam passar molts assajos rient, fumant i comptant síl·labes.
El Modest devia entreveure la seva llunyana mort quan va començar a desfigurar-se-li l'exacte perfil de la comtessa de la Santa Croce, a no recordar en quina cafeteria romana li havien servit el millor espresso o a extraviar-se en alguna profunda recitació de Dante o Petrarca. El nostre amic bo i savi es va enfilar definitivament al regne dels cels la matinada de diumenge passat, quan nosaltres avançàvem una hora el rellotge, suposo que feliç d'haver viscut com Déu mana i que el Barça pugui aconseguir encara la Lliga, la Copa i la Champions: la santíssima trinitat.
