Desafiament de Putin a Crimea

Vladímir Putin va fer un pols a Occident per defensar el seu aliat sirià, Baixar al-Assad. I el va guanyar. Amb la imminent annexió de la regió autònoma de Crimea, mitjançant referèndum, el líder rus llança un altre desafiament a la comunitat internacional, i en particular als Estats Units. Salta a la vista que aquest exagent del KGB es mou millor enmig de les intrigues de la guerra freda que entre les subtileses de la diplomàcia multipolar, edificada sobre les ruïnes del Mur de Berlín i apuntalada per l'emergència de la Xina com a gran superpotència.

Fugirem aquí de qualsevol referència panegírica sobre un personatge tan pagat de si mateix. Perquè Putin no erigeix el seu lideratge a base de reformes polítiques i econòmiques que democratitzin la Federació Russa i modernitzin el seu sistema productiu, sinó que pretén aprofitar la debilitat de la resta d'actors en disputa per anar guanyant terreny en l'escena internacional. Va intentar valer-se de la inanitat política europea i de la dependència alemanya del gas rus per envair l'exrepública soviètica d'Ucraïna no pas amb tancs, sinó amb petrorubles. L'euromaidan va frustrar -veurem fins quan i com de democràticament- la maniobra de Putin, però la incruenta ocupació de Crimea, al fracturar la integritat territorial ucraïnesa i conculcar la legalitat internacional, constitueix un greu desafiament per a Brussel·les i, sobretot, per al declinant poder diplomàtic dels EUA.

Més preocupat -en el seu segon i últim mandat- per la salut de l'economia nord-americana i per la seva independència energètica que per l'estabilitat política internacional, Barack Obama ha tirat la tovallola com a garant de la pau mundial. La seva renúncia a l'unilateralisme de George Bush s'ha transformat, amb el temps, en una renúncia a la diplomàcia en si mateixa.

Notícies relacionades

Eurodisney, capital de França

La calor com a risc laboral

Precedent: els Sudets

A l'olorar la debilitat de l'enemic, el llop estepari, davant la mirada terroritzada d'Europa, ha clavat els ullals en la dòcil Crimea. Ni Washington ni Brussel·les haurien d'oblidar que les democràcies occidentals van pagar molt cara la seva condescendència davant l'ocupació alemanya dels Sudets, el 1938. Val més no repetir aquell error.