Ricard Fornesa, un home noble. 'In memoriam'
He conegut Ricard Fornesa entre micròfons i taules rodones de la ràdio, la televisió i d’actes socials i culturals. Ricard Fornesa et mirava als ulls, de manera directa i clara, des de l’enorme envergadura de la seva figura. Et mirava amb un respecte que et sorprenia, com mirava a tothom; somreia lleument i, abans de parlar, escoltava amb atenció. Brillant, les seves respostes partien de la globalitat dels fets i la interpretació en el context, fins a arribar al detall. Li envejàvem una memòria prodigiosa. Era intel·ligent i noble. El guiaven l’ètica i la humanitat, tant en el tracte personal com a l’hora de fer negocis.
"Que l’entrevista no duri més de 15 minuts", m’havia dit en els últims temps. "Després, em costa respirar", m’explicava gairebé com si es disculpés. Aquesta manera directa d’enfocar els fets i fins i tot la pròpia salut m’abrusava. Després, fidel al seu compromís, els 15 minuts s’allargaven generosament.
Els problemes respiratoris se l’han endut. El president d’honor de La Caixa i d’Aigües de Barcelona va morir ahir als 82 anys. Revitalitzador de l’Obra Social, va tornar La Caixa als orígens, com diu Isidre Fainé, l’actual president. Ara, volíem tenir-hi una paraula de respecte, des de l’admiració.
