El paisatge de les botigues antigues

Barcelona està patint un procés de pèrdua d'identitat comercial. L'última notícia és el tancament del colmado Quílez, a la cruïlla d'Aragó amb rambla Catalunya. Un gran colmado, que feia honor al nom castellà perquè sempre ha estat ple, atapeït, d'una gran diversitat de producte, des dels que són d'ús més corrent fins a productes d'importació de qualitat. Alguna vegada que he estat convidat a alguna casa, he anat al Quílez a triar algun vi o algun xampany francès que fos digne.

Però sobretot he conegut el Quílez pels seus aparadors, tan atapeïts i ordenats que m'atreveixo a qualificar-los de singular paisatge urbà. Diuen que això desapareix, que la gran botiga, tan antiga com actual, ara tanca. No conec els amos ni conec les explicacions del tancament, però sospito que ha estat víctima de la internacionalització del passeig de Gràcia i de la rambla Catalunya. L'aparició de botigues amb marques internacionals en aquest sector ha fet que els lloguers tradicionals dels establiments s'enfilessin prodigiosament. Molts negocis no poden resistir la competència.

Jo no sé si durarà gaire, o encara creixerà més, la invasió del passeig central de la Barcelona moderna per les botigues de marca universal. Aquest fenomen és, des de cert punt de vista, un gran èxit a l'europea. Vist d'una altra manera, es produeix una estandardització general a la qual Barcelona s'incorpora.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Potser era inevitable. Si Barcelona atrau per l'obra d'Antoni Gaudí, per la Sagrada Família, també ha d'atraure, sembla, per les marques d'èxit arreu del món. És la Barcelona que s'està convertint en una indiscutible capital europea.

No sóc un passadista, celebro l'èxit i admeto com a fet inevitable l'evolució. Però això del Quílez... Una botiga tan notable també pot ser respectada com un monument. No tots han de ser de pedra.