Un diàleg de Cal Deu

A la plaça de la Concòrdia de Barcelona una finca evoca el passat fabril del barri de les Corts. Entre modernista i neogòtic, Can Deu, un edifici de dues plantes amb uns jardins poc transitats, va ser encarregat a finals del segle XIX a l’arquitecte Eduard Mercader Secanella per l’industrial Josep Deu Mata, que volia exhibir la puixança de la seva empresa amb una residència familiar a l’altura de la seva fortuna. I és que les Corts, independitzades de Sarrià el 1836 i annexionades a Barcelona el 1899, florien llavors gràcies a negocis com el de Deu i Mata, fabricant i exportador de l’exitós anís Carabanchel. Tan comú era el consum dels seus licors que en aquella època es va popularitzar una expressió catalana encara utilitzada en els nostres dies: una festa de Cal Deu, un banquet de Cal Deu… (...Déu...).

La finca Can Deu de la Concòrdia, transformada avui en centre cívic, va ser l’escenari escollit per l’equip de 'Salvados' per acollir la xerrada entre Artur Mas i Felipe González, moderada per Jordi Évole. Va ser, en efecte, un diàleg de Cal Deu, no tant perquè auspiciés cap mena d’entesa sinó pel mer fet d’haver-se produït, en un moment en què el conflicte sobiranista desencadenat a Catalunya fomenta més intercanvis de garrotades que d’arguments. Molt recomanable la lectura del debat entre aquests dos pesos pesants de la política, avui al nostre suplement 'Més Periódico'. I, és clar, el seu visionat, aquesta nit a La Sexta (21.30).

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Sense estridències independentistes i amb molta pedagogia sobre el dret a decidir, Mas pretén traspassar la muralla aixecada per l’Estat per avortar la consulta. No en va és conscient que, segons els sondejos, el referèndum català irrita menys els espanyols que els polítics que diuen representar-los. González dóna fe, per la seva part, que no hi haurà president espanyol que accedeixi a les demandes sobiranistes, ni Rajoy ni cap altre. Granític, però honest.

Els soliloquis polítics

Per resoldre un conflicte abans és necessari compartir-ne el diagnòstic. I això requereix diàleg entre els polítics en actiu, no aquests estèrils soliloquis amb què només aspiren a convèncer els ja convençuts.