Rampa, rapina i rampinya

Quan escric aquestes ratlles encara no s'ha pres, que jo sàpiga, la decisió. El fet és que la infanta Cristina ha d'anar a declarar a l'Audiència de Palma i es reflexiona sobre què és millor: que hi entri en cotxe oficial o a peu.

¿Entrar-hi a peu vol dir baixar per una rampa de 40 metres? «La seguretat està garantida», afirmen els responsables de decidir.

Jo, francament, no n'estaria tan convençut. Una rampa és una rampa, no un terreny còmodament pla ni tampoc una escala amb baranes. I les rampes semblen, tot i el seu aspecte inofensiu, fer relliscar els que hi baixen. És clar que jo tinc molts més anys que la princesa, però de les rampes no me'n fio. Seria molt trist i gens digne que això, la relliscada, li passés a la princesa, i també una bufetada als Geos que hauran de protegir-la.

És possible que inspeccionin els terrats del veïnat, les tapes de les clavegueres, ajudats per un helicòpter que inspeccioni la ­zona.

I la llarga rampa, ¿què? No quedaria bé que dos policies agafessin prudentment de bracet la princesa -un a cada costat- perquè semblaria que se l'emportaven detinguda.

Quaranta metres són molts metres, sempre baixant, i per ­això hi ha el risc que a mig camí, tensant els músculs de les cames, la princesa quedi «enrampada», mai més ben dit. I no quedaria bé que la princesa acabés el seu ­trajecte fent una ganyota de dolor. Es podria interpretar malament.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

Els assessors ja ho decidiran, però suposo que li estalviaran la dolorosa baixada. Utilitzar un cotxe és més prudent. Només cal desitjar que, rampa avall, tingui una bona capacitat de frenada.

Coromines, el lingüista, cita un text de sant Vicenç que en llenguatge actualitzat diu: «Dels béns que tenen miren si n'hi ha lograts per rapina». Rapina, ­rampinya i rampa s'assemblen molt.