La clau
El silenci de La Camarga
El silenci de La Camarga_MEDIA_1
Ho han llegit bé. Parlem del silenci de La Camarga, el restaurant barceloní que es va fer famós pel presumpte cas d'espionatge polític a gran escala. No de la Camorra, la xarxa mafiosa italiana. El drama és que la resolució de l'assumpte barceloní no s'allunya gaire de l'estil de la secció napolitana de la màfia. El silenci pactat és, en aquest cas i en tants altres, sinònim d'impunitat. I aquesta és la base de la galopant desconfiança social en la política.
La nòmina dels presumptes implicats la recorden: Alicia Sánchez-Camacho, l'exparella d'un fill de Jordi Pujol, José Zaragoza i Xavier Martorell. Al cor se'ls van unir l'exgerent del carrer Nicaragua i el ministre de l'Interior Fernández Díaz, el que prohibeix manifestar-se i posa ganivetes a les tanques però no persegueix l'espionatge més enllà d'incautar els secrets guardats a l'agència Método 3. Vaja, que aquest dilluns, quan la sala de l'Audiència va arxivar el cas, els que es fregaven les mans eren els emergents de la política catalana: Junqueras, Herrera, Rivera i Fernández. El quartet que des de ribes ideològiques contraposades cavalca a cavall de la decadència de l'antiga centralitat política catalana perjudicada per la impunitat, no només per la moderació.
Notícies relacionadesTremenda injustícia
La paradoxa d'aquesta situació, similar a tants altres casos de presumpta corrupció, és que la impunitat d'uns quants perjudica tota la seva formació política. Perquè la gent pensa que els coreligionaris els protegeixen i no els denuncien ni els expulsen perquè demà es poden veure en les mateixes circumstàncies al formar part de la mateixa cultura política. Això és injust per a la bona gent que vota, milita i dirigeix a nivell local en el PP, CiU o el PSC i no ha anat mai a dinar a La Camarga. Gent que al restaurant on es prenen un menú no tenen per costum posar micròfons als gerros de la taula ni se n'anirien sense pagar si no sabien qui havia pagat el compte. Però la impunitat els posa a tots sota el mantell del dubte que els enviarà a la marginalitat política. Això, i no només la independència, ho canviarà tot. La maleïda impunitat.
