¿Entén el PP per què es fa a Barcelona?

1
Es llegeix en minuts
¿Entén el PP per què es fa a Barcelona?

JORGE PETEIRO/ EUROPA PRESS / Europa Press

Estem a un pèl que les 11 comunitats presidides pel PP no acudeixin a la conferència de presidents autonòmics que se celebra divendres a Barcelona. En poc més de tres anys, Catalunya ha passat de no acudir a aquest fòrum a organitzar-lo. No veure aquesta circumstància és tenir una miopia política preocupant. O trobar-se submergit en una atmosfera en què el Govern és una màfia i els partits catalans els causants de la seva ocupació espúria del poder. Les pròximes hores sabrem si la pugna per l’ordre del dia és causa o conseqüència de l’absència dels populars en aquesta cita que es realitzarà en un clima de normalitat institucional que no té res a veure amb aquells actes del Govern de Mariano Rajoy en una escola de negocis per l’hostilitat de l’executiu català o amb aquell Consell de Ministres de Sánchez bunqueritzat al Palau de Mar. Els independentistes ja no ocupen la Generalitat, però tampoc tenen nervi ni ànims per ocupar el carrer. Això hauria d’alegrar el conjunt del PP com alegra els seus militants i votants a Catalunya. Però el preu de la Moncloa es considera massa alt. Mai seran capaços d’entendre que arribar al Govern amb aquest treball fet, inclosos els indults i l’amnistia, serà un avantatge competitiu de primer nivell per al Partit Popular.

Hi ha una cosa que passa en l’actualitat per sota dels sensors del radar dels consellers polítics dels grans partits i és el cansament que provoquen en els votants aquests episodis d’hostilitat institucional gratuïta. Els rius de tinta que es van vessar quan Catalunya o el País Basc no acudien a aquestes cites evidencien al que ens referim. És cert que els governs independentistes van posar de moda aquestes pràctiques d’agitació des de les alfombres i alguns ajuntaments podemites ho van secundar. Però quan el PSOE i el PP cauen en aquesta dinàmica s’estellen els fonaments del sistema polític que ha donat a Espanya el període més prolongat de pau i benestar de l’edat contemporània. No s’ho poden permetre ni els ho podem consentir.