Res és el que sembla

Salvar el català o Puigdemont

1
Es llegeix en minuts
Salvar el català o Puigdemont

Benoit Doppagne - Europa Press - Archivo

Continua el sainet sobre la possible oficialitat del català en les institucions de la UE. El Govern de Pedro Sánchez fa un parell d’anys que insisteix en el tema a petició de Carles Puigdemont. Ha anat superant tots els arguments en contra (el cost, no establir precedents, etc.) però sembla molt i molt difícil que aconsegueixi la unanimitat que necessita. En aquest context cal fer algunes preguntes incòmodes. ¿De veritat estan convençuts els que ho demanen que l’oficialitat a la UE resoldrà els desafiaments que pateix la llengua catalana? El català pateix –com altres llengües amb pocs parlants i sense ostentar el monopoli lingüístic en cap Estat– el fet que avui dia que un idioma s’utilitzi a l’escola, a la televisió i en l’administració no assegura que se n’estengui l’ús. Els espais informals de comunicació, des de la música fins a les xarxes, marquen una tendència homogeneïtzadora que només pot revertir la voluntat dels parlants i no sé fins a quin punt l’oficialitat a la UE ho farà.

Així les coses, no és gens clar que els que demanen aquesta oficialitat estiguin seriosament preocupats per la llengua. Més aviat sembla que perseverin en el pitjor del processisme: simular que Catalunya té els atributs d’un Estat per acabar exigint-lo. Una estratègia tan legítima com ineficaç a la llum de l’esdevingut a Catalunya en l’última dècada. I que no fa res més que paralitzar el país sense resoldre cap dels seus problemes, inclòs el de la llengua. Cal protegir i potenciar el coneixement (és més alt que mai) i l’ús (és més baix que mai) de la llengua catalana. I en aquest fi compartit per gairebé tothom, cal buscar els millors instruments. I aquest sembla que només serveix per salvar la cara a Puigdemont pel seu suport a Pedro Sánchez, i viceversa. El PSOE cau en la trampa per conservar la Moncloa. El que no s’entén és que també hi caigui el PP i es faci l’antipàtic amb els catalans presumint d’impedir el que no passaria Seria paradoxal que d’aquí a dos anys es canviessin els papers.