BALONCESTO SIN RED
'¡Cómo hemos cambiado!'
Sospito que en l'antologia de cançons que governa el vestidor de La Bruixa d'Or no hi ha inclòs el 'single' 'Cómo hemos canviado', de Presuntos Implicados, que estrenava la dècada dels 90. Però aquest és un pecat dels que no exigeixen confessió. A Manresa corren bons temps per a la lírica. Fa sis mesos plorava el descens d'un històric del bàsquet nacional. Ofegat pels deutes, es temia fins i tot per la seva desaparició. Va ser aleshores quan Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d'Or, va obsequiar el club català amb una butlleta guanyadora. El loter es pot considerar un home afortunat. Acaba de llançar-se a la jungla de la moda amb la seva pròpia marca i patrocina un equip que ha llogat una butaca aristocràtica en la Lliga Endesa. El fangar de primavera s'ha convertit en un terreny pròsper.
A Manresa no passa res per art d'encantament. A més de talent, els seus directius tenen un tresor més preat que els 'pendrive' de Luis Bárcenas: paciència. El bisturí va rematar una operació profunda d'aprimament de la plantilla, aquell circumloqui que ja forma part de la nostra rutina. Tot just cinc jugadors mantenen la taquilla. L'immobilisme que impera en altres àmbits ha claudicat. Durant l'estiu, Manresa semblava una subseu de l'ONU. Un darrere l'altre van anar aterrant dos nord-americans, un grec, un camerunès, un congolès, un suec i un danès. La brillant posada en escena manresana tomba aquell mantra tan suat (sobretot en la derrota) que els equips nous necessiten temps per adaptar-se. La sortida més traumàtica va ser la de Jaume Ponsarnau, peix gros de la banqueta manresana durant les últimes sis temporades. El seu tasca tàctica i humana ha estat admirable. Però fins i tot en aquest sentit la transició ha estat modèlica.
El seu substitut va arribar com un neòfit de la Lliga Endesa. Borja Comenge, de 35 anys, només és un estiu més gran que el seu jugador més veterà. L'exentrenador del planter del Barça ha situat el Manresa en l'edèn anotador. El tècnic d'Osca va créixer a l'abric de Xavi Pascual, però es va haver de saltar la classe en què l'entrenador del Barça va explicar el seu estil en atac. La Bruixa D'Or és el quart equip que més punts fa. Per aconseguir-ho ha apostat amb majúscules per un binomi en desús: talent i joventut. Un parell de pipiolis nòrdics estan esvalotant l'arrencada de Lliga. Entre els DNI d'Eriksson i Larsen amb prou feines arriben ala quarantena, però la seva capacitat per jugar a aquest esport omplirà moltes pàgines.
Les anàlisis curtterministes vénen tan de gust com habituals i perilloses són en el gremi esportiu. L'equip manresà té una fantàstica oportunitat de prolongar la ratxa aquest cap de setmana contra el Barcelona i igualar la seva millor arrencada històrica.
Però, sobretot, que no canviï el DJ del vestidor.
Llegiu més articles de Roberto Tamayo en el seu blog Baloncesto sin red
