La biblioteca de les paraules oblidades

La biblioteca de les paraules oblidades hauria de fer una ampliació de la seva seu. L'allau d'obres que s'amunteguen a la recepció demanant un prestatge és incessant. Confio que el camió antiavalots amb mangueres d'aigua tingui pietat. El valor de la paraula està immers en un procés de devaluació preocupant. Qualsevol declaració mor en el moment de produir-se. No hi ha pudor per passar del blanc al negre passant pel gris. Però no es pensi que aquesta flexibilitat és patrimoni dels espanyols. Aquesta pandèmia arriba fins a Los Angeles. Mike D'Antoni, entrenador dels Lakers, s'assembla al Govern de Rajoy, promet un àtic a l'edèn i t'imposa un 'zulo' al desert. La seva relació amb Pau Gasol és indesxifrable.

En qualsevol organització amb un mínim de seriositat, els caps d'un departament es divideixen les vacances perquè sempre hi hagi algú al capdavant. Però l'entrenador de Gasol es vol llançar a l'emprenedoria als 62 anys. Això sí que és passió. El petit inconvenient és que el seu invent no funciona. Pretendre que un dels jugadors més talentosos dels últims 10 anys canviï de manera de jugar és ser un optimista. Intentar entendre l'ego dels personatges públics resulta un exercici complex. En el cas dels esportistes, el repte és majúscul. La penúltima ocurrència de D'Antoni és enviar alhora a la banqueta Kobe Bryant i Gasol, pare i esperit sant de l'equip angelí. Resultat: l'equip entra en la 'fase Juan Palomo, yo me lo guiso,  yo me lo como'.

Com en qualsevol discussió/negociació, una de les parts té la paella pel mànec. En aquest cas és Gasol. Primer perquè no hi ha cap jugador del seu talent a l'equip. Segon, perquè resultaria una pèrdua de diners fer servir el càstig de la banqueta amb un jugador que guanya 19 milions de dòlars a l'any (entre els set més ben pagats de la NBA). I tercer, perquè Kobe Bryant, el que fa i desfà, fa costat a l'espanyol.

Les declaracions de D'Antoni són les d'una persona que vol demostrar autoritat, més pel càrrec que per ascendència, però que es troba acorralat. Després d'acusar Gasol de preocupar-se només de "cobrar el xec a final de mes", admet que el de Sant Boi és un dels millors jugadors de la lliga i que ha "estat fora de control" respecte a aquesta polèmica. En aquesta època de preguntes sense resoldre convindria saber quin motiu ha portat l'entrenador a perdre el control amb Gasol.

Ara bé, convé no caure en el nepotisme tan instal·lat entre els analistes espanyols de la NBA. El millor jugador espanyol de la història està firmant la temporada més grisa. Les xacres físiques que tés des de l'octubre influeixen directament en el seu rendiment. No oblidem que té 33 anys, 12 dels quals jugant als EUA. Falla massa llançaments i no ha aconseguit imposar la seva jerarquia en un equip de principiants. El seu desafiament consisteix a oblidar-se de les diferències amb l'entrenador, la dinàmica perdedora dels Lakers i recuperar el millor nivell. Molt pocs jugadors de més de 2,10 han estat determinants més enllà dels 33 anys.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com que només he fet una pregunta, aniré a la moda i plantejaré la segona. Veient com pinta la temporada amb els Lakers, ¿Gasol ja començarà a pensar en el Mundial d'Espanya del 2014, que suposarà, suposadament, la seva retirada de la selecció?

Llegeix més articles de Roberto Tamayo en el seu blog Baloncesto sin red.