Sempre és Sant Valentí per als ÑBA
La ressaca d'un nou 14 de febrer evidencia que s'ha consolidat una nova confessió a Espanya. El moviment antivalentí. No hauríem de descartar que d'aquí un temps rebi fins i tot una subvenció estatal. La ferocitat amb què s'expressen els seus feligresos tant en cercles reduïts com, sobretot, en xarxes socials amenaça de provocar un cisma en els devots de l'amor, cada vegada més silenciosos i silenciats. El primer i, fins ara, únic manament d'aquest nou corrent diu així: Faràs crítiques contra aquests càndids creients de l'amor per no ser tan marcià com l'autocrítica d'un ministre. Passa tot al contrari amb els espanyols que juguen a la NBA. El moviment pro-ÑBA contra vent i marea genera desconcert i incomprensió. ¿Quina n'és la finalitat última?
¿Quantes vegades hem llegit o escoltat que, per exemple, 'Ricky Rubio ronda amb el triple doble' quan entrega unes estadístiques de 8 punts (i mals percentatges de llançament), 7 rebots i 8 assistències? I l'efecte contagi és incontrolable. Passa amb tots els espanyols que competeixen a la lliga nord-americana.
¿Per què és necessari maquillar la realitat? En el cas de Ricky crida especialment l'atenció. La sobreprotecció mediàtica que l'acompanya és perjudicial per al jugador. ¿Per què aquest xovinisme desmesurat quan el mateix jugador admet que li falta confiança ? Això és el que s'hauria d'elogiar. Que un un jugador de la seva dimensió mediàtica reconegui que no està bé.
Notícies relacionades"I ja en són 1.001, i amb aquesta, 1.002...", vaig sentir/vaig llegir narrar a un analista de la NBA amb l'entusiasme d'un nen de San Ildefonso. Es referia a les assistències que acumulava l'espanyol en la seva carrera. Coincidia amb la tempesta de crítiques ferotges que estava rebent el base. També he sentit/llegit que als EUA protegeixen més les seves estrelles que les estrangeres. ¿Inocularem aquesta pobra tendència de l'"i tu més" (gràcies, diputats)?
Post publicat en el blog de Bàsquet sense xarxa
