El 9 de març comença la part difícil

Potser per això té sentit escriure sobre igualtat avui, 9 de març, quan s’apaguen els focus de la reivindicació i comencen les preguntes incòmodes. El 8 de març mobilitza, emociona i visibilitza, però el veritable repte comença l’endemà.

Notícies relacionades

Els pebrots d’en Donald

Doncs sí: no a la guerra

En aquest context resulta interessant escoltar la consellera d’Igualtat, Eva Menor, reconèixer en una entrevista amb Júlia Regué i Gisela Boada que "potser no hem sabut explicar bé la desigualtat ni interpel·lar els homes". Les seves paraules són un toc d’atenció per al feminisme, que ha sigut imprescindible per denunciar i visibilitzar la desigualtat durant molts anys. Però si l’objectiu és canviar-la de veritat, és hora de sumar. Aconseguir que més homes se sentin interpel·lats per aquesta conversa com a part de la solució en comptes de com a acusats permanents. La igualtat, si vol ser real, necessita aliats, no espectadors.

Pot ser que allà hi hagi una de les claus del moment actual, quan el negacionisme de la desigualtat i l’efecte rebot del masclisme creixen entre els joves, atiats per la ultradreta. La denúncia continua sent necessària, perquè les desigualtats persisteixen. Però també ho és construir un llenguatge i uns codis compartits que puguin aglutinar els homes. Si de veritat, com apuntava la consellera, no hem sabut explicar-nos, potser el moment de començar a fer-ho és avui, 9 de març, quan comença la part més difícil, la de continuar parlant.