Xilòfon (1)

1. m. Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dóna una nota diferent.

Un dels primers regals de reis que recordo és un tren musical. De fet, tècnicament es podria dir que era un xilòfon, perquè el tren, quan avançava, tenia una mena de dispositiu que funcionava com una baqueta, la qual, en contacte amb les vies, que eren metàl·liques i de colors (cada color, una nota), produïa un so fàcilment identificable amb una cançoneta infantil. Les vies es podien canviar de lloc i aleshores, seguint una pauta que ja venia marcada per les instruccions de la joguina, sonava una altra cançó. No hi havia gaire variants, això és cert, i de seguida avorries les tonades. O no. Segurament les van avorrir abans els meus pares que jo i els meus germans.

Un altre regal, anys després, va ser un xilòfon, sense màquina i sense vies. També tenia làmines acolorides i un joc de pautes amb números. Per fer un concert a la família, tot consistia a seguir les marques. No calia saber música, és clar. Es tractava només de fer sonar la seqüència 1-1-2-3-4-3, per exemple (o groc, groc, vermell, blau, rosa, blau), i ja tenies a punt la petita simfonia. Més enllà d'aquest rigor matemàtic, si t'atrevies a fer servir el xilòfon amb l'autonomia de qui ja es pensava ser un mestre el resultat era penós.

Notícies relacionades

Urgeix aturar la corrupció

Acomiadi’s a temps

Ara els enyoro. El tren musical i el xilòfon de joguina. En el primer, no hi havia possibilitat de pèrdua. Tot era organitzat i serè. La rutina era perfecta, contínua i circular. En el segon, si tenies clars els impactes de les baquetes, l'harmonia que aconseguies no tenia escletxes.

Després, sense regles, vivim abocats a un concert caòtic.