Caça de bruixes

Al'edat mitjana, les dones van destacar com a mestres d'oficis, abadesses i escriptores i es van introduir en el món de la ciència com a guaridores. En els segles XIII i XIV, capellans, erudits i altres homes d'alts estaments van veure en elles un perill. Els coneixements d'aquestes dones, moltes d'elles de classe baixa, posaven en risc la seva preeminència i els seus privilegis. La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme. Una histèria col·lectiva, avivada pel poder religiós i polític, va recórrer Europa i va portar a la foguera centenars de milers de víctimes. Les dones van perdre les batalles del coneixement i el poder. I la independència.

En l'últim segle i mig, a un ritme desesperadament lent i penós, la dona ha anat pujant per l'escala de la igualtat. Els èxits de les últimes dècades són indubtables. Però també són evidents els perills a què s'enfronta. L'Organització Mundial de la Salut ha elaborat el primer estudi global sobre la violència contra la població femenina. Les seves conclusions són esgarrifoses. El 38% dels assassinats de dones a tot el món són conseqüència de la violència masclista. Un terç de les dones de tot el món ha patit o patirà una agressió de la seva parella. L'OMS defineix la tragèdia com «un problema de salut pública de proporcions epidèmiques». Avui, la foguera crema a la llar.