Frases cantades que són literatura

«Jo vaig néixer un dia que feia sol...» !Quina frase, cantada, més esplèndida d'un miner! Permeti'm el lector que reprodueixi alguns altres textos. «Ens cal mirar el que és bell, el cel gris o el cel blau, les noies vora l'aigua, l'amic que ens és fidel, el vol d'una oreneta, el vaixell que se'n va, el vaixell que torna... Hem d'aprendre a escoltar la remor de l'estiu, la sang que batega, el soroll de la terra»... «Sovint hem vist unes terres cremades que tornaven a donar blat. No m'abandonis».

«Senyor Passat meu, ¿voleu passar? Tinc una mena de desig d'oblidar la meva vida, si pogués refer-la a l'nrevés... ¿Voleu tornar a passar?». «A l'ombra del cor de l'amiga s'ha adormit un ocell». «L'enterramorts s'ha cavat ell mateix la tomba, i s'hi va amagant sense dir res, per no molestar ningú». I un altre home diu: «Em caldrà dir adéu al cel i a la terra, però encara és dret el pi del meu taüt». Hi ha qui canta sarcàstic: «Deixo la vida sense rancúnia, ja no tindré mai més mal de queixal». «¿Quantes vegades un home ha de mirar cap amunt per poder veure el cel? ¿Quantes orelles ha de tenir per sentir els laments d'un poble? ¿Quantes morts hi haurà d'haver perquè se sàpiga que ja són massa?» Tot el que he reproduït aquí, amic lector, són petits fragments de les cançons deLeo Ferré,Georges Brassens,Jacques Brel iBob Dylan.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Sense la incorporació de la música potser disminueix la tensió emotiva. Les paraules i les idees, amb el suport del cant, produeixen un efecte sensorial més penetrant.

Però el que m'he proposat recollint aquests textos és mostrar que haurien pogut ser uns altres, és fer veure que el contingut correspon al que en diem literatura. Hi ha un ritme narratiu -no recollit en aquestes improvisades versions-, una construcció, unes imatges, unes idees i metàfores com es troben en excel·lents textos escrits que són considerats literaris. Són cançons admirables que es poden «llegir».