La desinhibida majoria del PP

Algú va dir una vegada, i amb raó, que quan la dreta conservadora arriba al poder sol desinhibir-se molt més del que ho fa l'esquerra socialdemòcrata. La implacabilitat amb què el PP delsRajoy, Montoro, CospedaloWertestà imposant les seves decisions no deixa de sorprendre alguns ingenus que en les eleccions passades els van votar més per anar en contra deZapateroque per pensar seriosament a favor d'una política neoliberal. És evident que aquellZapateroarrossegat per la debacle econòmica no va tenir cap més remei que fer marxa enrere i rendir-se davant una crisi monumental, i li va faltar fermesa i fins i tot sinceritat per reconèixer el tsunami que ja ens arribava al coll. Després, com a arreglador de tots aquells mals, va aparèixer un victoriós i encoratjatRajoyprometent-nos solucions que no només no ha complert fins avui, sinó que en alguns casos el problema ha empitjorat, com la desocupació.

Ara, un PP amb majoria absoluta es veu governant sense obstacles. En aquest anar al seu aire sense manies ha deixat algunes perles com l'espanyolització dels alumnes catalans, la religió com a assignatura, el 21% d'IVA cultural, la privatització de la sanitat, la pujada dels impostos o l'abolició de qualsevol rastre cultural català a Aragó amb una absurda i graciosa llengua denominada lapao.

Notícies relacionades

Dies d’estiu

Ficció i no ficció

L'última vegada que els populars van perdre les eleccions va ser en els dies en quèAznarpregonava que «Espanya va bé». Ara Espanya va molt pitjor. No només perquè l'economia i el benestar social han empitjorat, sinó, el que és pitjor, perquè pensant en una alternativa la gent no creu que n'existeixi cap que doni confiança.

Així, molts ja es conformarien que en les futures eleccions s'acabés amb la majoria absoluta del PP i així poder-los discutir algunes ­cosetes.