Eulàlia Garcia Valls: «La cultura la fem tots, i podem fer moltes coses»

Em reben set joves artistes en una nau industrial de la Verneda. Són l'avançada d'altres 14 o 15. Avui inauguren quatre dies d'exposicions, xerrades, concerts, performances... en el que ells anomenen «un polígon de creació». Van fer un intercanvi amb la immobiliària propietària de la nau. M'encantaria entrevistar-los a tots. Eulàlia Garcia Valls s'ofereix com a voluntària. Pregunta: «¿Hi esteu d'acord?».

-¿Què és Placa Turca?

-Placa Turca sorgeix el setembre del 2012 quan ens tornem a trobar a la Massana. Veiem que tenim energia, que volem ensenyar el que fem i que volem sortir del claustre escola.

-I creeu un polígon de creació.

-Va sortir de manera natural. La mare d'una companya nostra treballa en una immobiliària, i tenien aquest espai de lloguer. Com que la situació està tan parada, vam pensar que potser podríem fer un intercanvi: nosaltres rehabilitàvem l'espai, és a dir, hi posàvem la mà d'obra, i ells hi posaven el material i ens prestaven la nau per poder realitzar-hi un esdeveniment cultural i artístic.

-¿Com es rehabilita una nau?

-Veient-la i veient el que s'hi ha de fer. ¡Han sigut sis mesos! Va ser com fer una obra escultòrica posant massilla a les parets, perquè estaven plenes de forats. Hi ha companys que tenien més nocions, així que vam aprendre d'ells. També ens va ajudar un paleta que es va convertir en el nostre mestre d'ofici. ¡Vam aprendre a fer cantonades de columna!

-Diuen a l'e-mail que volen vincular la comunitat artística amb altres agents culturals.

-Volem vincular gent i grups del món de la creació, però la nostra voluntat també és connectar amb altres persones que no estiguin relacionades amb l'art. No volem anar a contracorrent, volem anar més enllà de la negativa. L'arrel del nostre projecte és l'energia positiva, i per a mi aquesta és la diferència entre anar en contra d'alguna cosa i fer alguna cosa.

-Hi intervenen artistes reconeguts.

-¡Hem demanat a creadors que ens ajudin i ho han fet de manera altruista! Els ho agraïm molt. També és un intercanvi d'energies. Ells ens proporcionen debat, energia, moviment, coneixement, i nosaltres els donem un espai de relació i de trobada.

-¿Què faria perquè la creació sigui part del dia a dia?

-Primer, intentar pensar sense tenir en compte com t'han dit que s'han de fer les coses, i a més a més funcionar humilment. Placa Turca no hauria nascut si ho haguéssim pensat igual que com funciona un museu.

-¿I com a jove creadora?

-Crec que per moure el capital creatiu d'un lloc s'ha de pensar en el que pot aconseguir aquest capital creatiu. Barcelona pensa en clau del turisme i tenim una ciutat molt bonica, però molt superficial. La manera de promoure el capital creatiu és crear plataformes o xarxes, i també visibilitzar les que ja existeixen. Fer creure a la gent que la cultura la fem tots, i que es poden fer moltes coses.

-Somiï.

-Nosaltres hem aprofitat un espai buit. I era impossible arribar a aquest espai tal com estan muntades les coses. Si hi ha espais buits i espais públics, ¿per què no podem utilitzar-los per crear, per educar-nos, per crear cultura i un moviment humà i de connexió?

-Defineixi l'energia positiva.

-Somriures, ganes, respecte, força i convicció que les coses sortiran.

-¿És un discurs generacional?

-Jo crec que sabem que la força està en el col·lectiu, aquí funcionem horitzontalment i tots hem après de tots. A més a més, som una generació que sabem gestionar la informació moltíssim i que hem viscut aquesta crisi, que ha destapat moltes coses, moltes consciències.

-Per cert, ¿què és la Placa Turca?

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

-¡És un misteri! És un tòtem que ens vam trobar a la nau.