«És important educar per a un amor reflexiu»

-Escriu: «Entre els joves d'avui, el patiment per amor és obligatori».

-L'era digital ho està redissenyant tot. Avui dia tot es compra i tot es ven. L'amor ha entrat en la lògica del màrqueting: ha de ser immediat i intens. I això està passant entre els adolescents, però també arriba a totes les edats.

-¿Com funciona aquesta compravenda?

 

-Té a veure amb el domini i amb el control. En aquest nou masclisme que impregna la societat i que està acceptat, una de les parts és absolutament vulnerable i l'altra domina: sovint són les noies les que accepten el paper de vulnerabilitat.

-¿Per què acceptat?

-Perquè semblaria que el model tempestuós i romàntic del cinema és l'únic model possible. La societat ja no es planteja la possibilitat de viure l'amor menys irracional.

-En el llibre recull el testimoni d'una noia a qui li agrada que «el seu xicot» li prohibeixi que altres li mirin el cos perquè això vol dir que la cuida i se l'estima.

-Els anys 50, el patiment era per la llunyania. Ara és el control, l'obsessió i el domini. Són formes de neomasclisme: un amor addictiu que, en poc temps, pot arribar a ser tempestuós.

-Fa més de 30 anys que analitza violència i conflictes socials. ¿Què estem fent?

 

-En aquesta societat el cos femení és un objecte de consum i consumible. Miri les fotos: les poses de les nenes són totes copiades d'una televisió eròtica, hipersexualitzada. Des d'edats molt jovenetes, les nenes aprenen a rebutjar el seu cos i a perdre el límit del propi respecte.

-¿I els nois?

-Els nois han de tenir un cos molt musculat com a demostració de poder. El noi cau molt bé a la família de la noia, és amable, sol tenir un discurs molt acceptat d'equitat i alliberament femení perquè la seva mare i la seva àvia ja estan al mercat laboral. I ell és el que controla i la noia és la que es deixa controlar. Ella accepta aquest masclisme horrorós. Al metro, vaig sentir: «Jo prefereixo que em matin abans que perdre l'amor de la meva vida».

-Les nostres mares van entrar al mercat laboral i això els va donar llibertat.

-Escolti un altre testimoni: «A la meva mare no li va anar bé separant-se del meu pare». Tot i que encara no es pot donar com un estudi segur, les noies veuen que les dones que les van antecedir i que van prendre decisions de llibertat no van ser felices.

-¿I tot això no és violència explícita?

-No, és molt subtil. La part que controla cada vegada demana més, l'aïlla de la família i de les amigues, i la part més vulnerable, ella, ho accepta per no perdre aquell amor de pel·lícula que està vivint. Quan ella es nega a continuar sent vulnerable és quan apareix la violència explícita.

-I per no arribar-hi...

 

-Primer, acceptar el cos femení; aquí hi ha en gran part l'arrel de tot. La majoria de les noies que he entrevistat se sentien lletges, tenien l'autoestima baixa, no s'acceptaven. A més a més, els pares han de tornar a educar. En un moment, els pares van delegar dient: «Què li he d'explicar jo, si ell ja sap el que ha de saber».

-¿I llavors?

 

-Cal reprendre la relació de mare i filla explicant el que es pot permetre, però també fa falta el pare amb el noi. I s'ha de començar a educar en sintonia amb el cervell i amb les emocions.

Notícies relacionades

Els radars fixos han reduït un 20% els accidents greus

El final del canvi d’hora obre la porta a recuperar el fus natural

-¿En quin sentit?

-La compassió i l'altruisme són part de la història de la humanitat. Hi ha una necessitat d'educar per a un amor reflexiu. Són molts els investigadors que adverteixen d'una dràstica disminució del quocient emocional, probablement influïda per l'aïllament a què porten les noves tecnologies. Avui dia, manejar les nostres emocions d'una manera adequada i autoreflexiva és una necessitat no només de supervivència social, sinó també d'èxit laboral i professional.