Burques per a ses senyories

Fa unes setmanes el Parlament va debatre una proposta de Ciutadans per la qual es pretenia demanar al Govern una modificació de la llei orgànica de llibertat religiosa per prohibir el burca en espais públics. Una aclaparadora majoria dels nostres representants electes es van oposar a aquesta prohibició. Confesso que llavors em vaig quedar amb el decebedor resultat però em vaig perdre l'argumentari que van usar ses senyories. Alertada per Dones en Xarxa, acabo de veure íntegre el debat i encara l'estic metabolitzant.

Quan la presidentaDe Gispertva anunciar el tema del burca, tres quartes parts de la Cambra van abandonar l'hemicicle de seguida. ¡Bah!, assumptes de dones, devien pensar. La diputadaCarina Mejíasva haver d'esperar llargament que el bullici cessés i va començar la defensa de la seva proposta amb un «gràcies als que s'han quedat per escoltar-me». La intervenció deMejíasno va ser un discurs per a la posteritat, però no li vaig escoltar una sola frase que no pogués subscriure. Per exemple, que no és tolerable la vulneració dels nostres principis jurídics i democràtics i que el burca és un instrument de dominació i opressió que no té res a veure amb l'islam ni la llibertat religiosa. El que vam haver de sentir a continuació en boca dels representants de tot l'arc parlamentari, en una sintonia prodigiosa que va semblar esborrar tota discrepància ideològica, va ser una vergonya per a la intel·ligència. Les seves intervencions van resultar perfectament intercanviables: a tots els va semblar una proposta simplista, populista, demagògica, estigmatitzant, tema residual, despropòsit, esperpèntica. Paraules textuals acompanyades d'argumentscum laudecom la comparació del burca amb els cascos, els passamuntanyes, les disfresses de carnaval, els encaputxats de Setmana Santa i fins i tot els gegants i capgrossos.

Indigència intel·lectual

La palma se la va emportar la diputada d'Iniciativa que insistia en el seu feminisme mentre es desmentia a cada sentència, i el palmó, el representant d'ERC, molt graciós ell en la seva intervenció, imaginant que fins i tot els pares Noel que treballen per Nadal a la porta d'El Corte Inglés es veurien damnificats per la mesura. Indigència intel·lectual a esquerra i dreta.

Notícies relacionades

Què ens passa amb la fi del món?

El temps en la política

Recomano als diputats que llegeixinEl burka como excusa.La seva prestigiosa autora, una algeriana que va ser responsable d'igualtat a la Unesco,Wassyla Tamzanli, considera aquesta presó de tela autèntic terrorisme intel·lectual i moral. No hi ha res de religiós ni cultural rere el burca, només és un acte polític, un ordre ideològic que busca la submissió de la dona. ConsideraTamzanlique és un pensament racista defensar la «llibertat» d'enterrar-se en vida, de convertir-se en un embalum sense identitat. Si és insuportable per a nosaltres, ¿per què ens sembla acceptable per a altres?

Dones en Xarxa i Feministes de Catalunya busquen burques per regalar als diputats. Hi ha en marxa una campanya a Change.org: «A ses senyories: posin-se un burca i intentin ser persones lliures». Estan a temps de firmar.