La tragèdia dels Balcans
TPII: 20 anys de discòrdia
La tasca del tribunal per a l'antiga Iugoslàvia, que encara jutja Karadzic i Mladic, presenta clarobscurs
El vintè aniversari del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugos- làvia (TPII) se celebra, amb diferent grau d'entusiasme, a tot el món, especialment a la seva seu, l'Haia. Fa pocs dies, el mateix rei d'Holanda, GuillemAlexandre,va inaugurar una exposició que commemora la història del tribunal des del 25 de maig del 1993, quan va ser fundat per la resolució 827 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des del primer dia el tribunal va ser l'objectiu de molt diferents, i a vegades oposats, valoracions i comentaris. La Unió Europea i els Estats Units van saludar el seu naixement convençuts que només la probabilitat que fossin jutjats frenaria els nombrosos crims que es cometien diàriament en la guerra dels Balcans. Tots dos consideraven el TPII l'hereu del Tribunal de Nuremberg, que va omplir el buit obert després del procés contra la cúpula nazi un cop finalitzada la segona guerra mundial. Al mateix temps, un grup de països, liderats per Rússia, es van oposar des del principi a la formació del tribunal al considerar-lo il·legítim, polititzat, inoportú i injust. Els mateixos adjectius repeteixen ara amb motiu del vintè aniversari.
En el que va ser Iugoslàvia, com es pot suposar, Sèrbia i la República Srpska (l'entitat dels serbobosnians) neguen la legitimitat del tribunal. El president serbi,Tomislav Nikolic,va arribar a denominar-lo «la Inquisició», i el de la República Srpska,Milorad Dodik,el va acusar de «repartir una justícia selectiva que no ajuda gens a la reconciliació». Especialment molesta per a ells va ser la comparació del tribunal de Nuremberg i el de l'Haia. «Això significa comparar els serbis amb els nazis», deien ofesos. El tribunal també va ser atacat i rebutjat a Croàcia¿ fins a l'alliberament inesperat dels seus processats més importants, els generalsAnteGotovinaiMladen Markac.
En tot cas, en els 20 anys amb què compta d'activitat el tribunal ha acusat 161 persones per «vulneració del dret humanitari» (crims de guerra, crims contra la humanitat o genocidi) comesos entre el 1991 i el 2001. En 136 casos el procés va finalitzar amb un ventall de condemnes, i estan processades o sent jutjades 25 persones, entre ellesRadovan Karadzic, el generalRatko MladiciVojislav Seselj, els acusats de més pes. El procés capital, contraSlobodan Milosevic,va quedar detingut per la sobtada mort de l'acusat, mentre que els processos contra l'exlíder croatFranjoTudjman i el bosnià musulmàAlijaIzetbegovic, anunciats extraoficialment, no van poder començar per la mort de tots dos.
La tasca del tribunal està plena de clarobscurs. El constant canvi de fiscals i jutges, una lentitud intolerable, els escàndols interns (la fiscalCarla del Ponte va ser assenyalada per les mares de Srebrenica per destruir documents i objectes d'interès per a l'acusació, iFlorense Hartman, acusada pel mateix tribunal de revelar alguns draps bruts del seu funcionament) i algunes decisions (acusacions o alliberaments) incomprensibles han provocat crítiques de tot arreu. Això ha passat especialment en l'últim període, quan l'ombra de la influència política en les decisions del tribunal es va fer massa allargada i evident. L'alliberament deGotovina i Markac(acusats pels crims contra la població sèrbia en l'operació Tempesta) i lacompensacióde l'alliberament del general serbiMomciloPerisic(entre altres coses, acusat pel bombardeig de Sarajevo) ho confirmen.
Notícies relacionadesÉS EVIDENT que el tribunal, igual que els que en el seu temps el van formar, està cansat dels Balcans i de la falta de resultats als països d'on procedeixen els acusats. S'haurà de veure com aquest cansament i el canvi de la voluntat política es reflectiran en els casos que queden oberts, de forma especial els deKaradzici Mladic.
En tot cas, el Tribunal de l'Haia estarà inscrit en la memòria de les víctimes, que en la seva posada en marxa i funcionament, encara que moltes vegades erroni, hi van trobar una mica de satisfacció i esperança. Si això és o no és suficient, ja és un altre tema. Sembla anecdòtica, però potser la valoració més profunda i el resum d'aquests 20 anys del Tribunal de l'Haia l'he trobat en les senzilles paraules d'un xat bosnià: «És trist i decebedor queMilosevic,IzetbegoviciTudjmans'hagin quedat sense una condemna mentre els seus règims criminals encara estan en el poder».
