De Dayton (Ohio) a l'Escala (Empordà)
La saviesa popular bosniana explica la duresa, la frustració i l'impacte emocional que provoca la sortida i l'abandonament de la llar: «No hi ha cap muntanya més alta que l'esglaó del portal de casa teva». D'aquí poc es compliran 20 anys de pau a Bòsnia i un any més (21) del meu exili. ¿Què tenen a veure Dayton, la ciutat americana on es va firmar el tractat que va acabar amb la guerra , i l'Escala, el poble de l'Empordà, lloc d'exili de la meva família? Molt. Sense l'un no existiria l'altre. Ho explico.
Quan feia 21 mesos que estàvem en guerra, al trobar la bala d'un franctirador al bressol del nostre fill petit, vam decidir treure els nens de Sarajevo. La sortida de la meva dona amb dos nens petits, les maletes i l'ombra del meu nom («el periodista del mitjà enemic»), va ser dramàtica, dura i confusa. El comboi amb uns deu autocars, amb la protecció dels tancs de l'ONU, va necessitar tres dies i tres nits per travessar el territori sota control de les tropes de Mladic i arribar a Split, la ciutat de la costa croata, situada a menys de 300 quilòmetres de Sarajevo. Després va venir el trasllat a Zagreb, més tard a Ljubljana amb nombrosos (i fallits) intents d'obtenir visat per a qualsevol país disposat a rebre refugiats. Mentrestant, els nens s'amagaven davant de la implacable policia eslovena que buscava i retornava els refugiats sense visat als camps de refugiats a Croàcia.
La sort va canviar quan es va activar una connexió periodística i, després de quatre mesos, la meva família ja estava acollida a l'Escala. Jo vaig sortir un any més tard, amb permís fins a finals del 1995 i amb la idea d'ajudar Bòsnia des d'aquí i, quan les condicions ho permetessin, tornar a la meva ciutat natal. Un mes abans del meu previst retorn, els occidentals (principalment els nord-americans) van tancar els líders dels tres estats implicats en la guerra a la base aèria de Dayton (Ohio, EUA) amb la idea de no deixar-los sortir fins que no firmessin el document que posaria fi a les barbaritats de la guerra. I aquí comença la connexió entre Dayton i l'Escala.
Un experiment condemnat
Notícies relacionadesL'annex quatre del tractat es va convertir en la constitució de Bòsnia i Hercegovina que com a punt de partida va fixar la divisió territorial i institucional del país, decisió que va fer de Bòsnia un experiment condemnat al fracàs per endavant. O, com diuen molts dins i fora del país, Dayton li va posar a Bòsnia una camisa de força que impedeix que el país pugui normalitzar-se i treure's de sobre les cadenes ètniques o religioses. Totes les quotes estan repartides entre tres ètnies principals. Com va dir algú, els altres ens sentim com pingüins al nostre propi país que, sembla, no ens guarda lloc.
El Tractat de Dayton, més que una altra cosa, ens va ajudar a prendre la decisió: quedar-nos a Catalunya i canviar Sarajevo per l'Escala. Era una decisió dura, d'aquelles que cada refugiat ha d'afrontar algun dia. Nosaltres vam tenir la sort de poder escollir. Als milers de sirians que aquests dies intenten fer la penosa ruta de l'exili, la que nosaltres vam passar ja fa 20 anys, ni tan sols els permeten això. Les imatges que arriben de les fronteres són esgarrifoses. Com si sortir per força i sense rumb de la teva llar no fos per si sol prou dur.
