La situació als Balcans
Alguna cosa passa a Bòsnia
L'efecte del Tractat de Dayton i la crisi han deteriorat greument la política i l'economia del país
Els ciutadans han sortit als carrers de Bòsnia i Hercegovina. Milers de persones protesten, es barallen amb la policia, cremen edificis públics. Crema la seu de la presidència del país a Sarajevo, igual que les seus de governs municipals i comarcals en desenes de ciutats. Es multipliquen les dimissions de polítics. Es demanen les del president, el Parlament i el Govern i la formació d'un Executiu tècnic fins a les noves eleccions. ¿Què passa a Bòsnia?
CAL MIRAR fa 20 anys. Bòsnia va pagar un preu molt alt per la dissolució de l'antiga Iugoslàvia. La guerra de secessió va provocar uns 100.000 morts i la destrucció generalitzada de béns materials. Si els danys provocats per la guerra a tota la regió van sumar uns 100.000 milions d'euros, les pèrdues de Bòsnia i Hercegovina van arribar als 70.000 milions.
El Tractat de Dayton, de novembre del 1995, va acabar la guerra, però la Constitució de Bòsnia, aprovada en un dels seus annexos, va condicionar el futur del país. Dues institucions (la República dels serbobosnians i la Federació croatomusulmana), formades basant-se en el principi ètnic, i molts nivells del poder que gasten gairebé tot el pressupost van fer de Bòsnia i Hercegovina un país que viu en una crisi política permanent. A això s'hi va afegir la crisi econòmica, que té el seu origen en la crisi mundial però també en la ineficàcia interna, unes privatitzacions escandaloses, una corrupció sense precedents i l'apatia generalitzada del poble.
Sembla que els bosnians desperten de la letargia. La revolta va començar a Tuzla, el centre industrial del nord del país, que en l'última privatització va perdre la major part del seu potencial econòmic. Les grans empreses de l'època de Iugoslàvia van ser privatitzades o regalades als emprenedors dels partits polítics, que en van treure tot el que van poder i les van tancar. En les poques que encara funcionen hi ha treballadors que no han cobrat ni un euro durant més de 50 mesos. Les protestes que hi va haver a Tuzla van ser un senyal per a altres ciutats, especialment Sarajevo, on els disturbis es van convertir en una batalla campal, amb centenars de ferits i grans danys materials.
¿Aquestes protestes podran canviar la situació a Bòsnia? És difícil de respondre. Els polítics bosnians ni tan sols veuen que les protestes es dirigeixen contra ells i intenten sumar-se i mostrar suport als manifestants. Igual que els polítics de la Unió Europea, que assenyalen els seus homòlegs bosnians com a únics culpables.
«La UE hauria d'assumir de seguida les seves obligacions. Segons el Tractat de Dayton, la comunitat internacional encara té una gran responsabilitat a Bòsnia. S'han d'aplicar les mesures ja aprovades pel Consell de Seguretat de l'ONU. No es pot repetir que l'única responsabilitat és dels polítics bosnians, nos-altres hem contribuït a aquesta situació gairebé ingovernable», diu l'exalt representant de la comunitat internacional a Bòsnia Christian Schwarz Schilling.
Com sempre (l'últim exemple és Ucraïna), la UE reacciona només quan el problema esclata i quan ja és molt difícil esmenar-lo. Ho reconeix l'eurodiputada Doris Pack, que casualment aquests dies és a Sarajevo: «Encara que el desenvolupament dels esdeveniments es podia esperar, Brussel·les està sorpresa per les seves dimensions».
És curiós que a la República Srpska, amb els mateixos problemes que la federació, les protestes són esporàdiques. Els seus líders han convençut els ciutadans que la revolta té un rerefons polític i que la intenció dels instigadors (bosnianomusulmans) és traslladar-la i desestabilitzar l'entitat serbobosniana. «Tinc por que algunes forces obscures s'aprofitin de la situació per despertar els fantasmes del passat: el nacionalisme, el revengisme, el racisme, la guerra», assenyala Dusko Vejnovic, sociòleg de Banjaluka, la capital serbobosniana.
És significativa (i sospitosa) la visita del primer ministre croat, Zoran Milanovic, a Hercegovina, on els bosnianocroats són majoria. També la inesperada reunió a Belgrad entre Aleksandar Vucic, viceprimer ministre de Sèrbia, i els líders serbobosnians a Sarajevo, que s'interpreta com una clara intromissió de Sèrbia en els afers interns de Bòsnia. Sembla que l'únic optimista és l'eurodiputat Jelko Kacin, que veu en les protestes un pas de Bòsnia cap a la Unió Europea. L'actual alt representant, Valentin Inzko, ha anunciat una reunió urgent de la UE en la qual s'hauria de valorar la situació i la necessitat d'enviar tropes de la UE.
Alguna cosa (grossa) passa a Bòsnia. De moment, és absolutament impossible saber si els canvis que portarà el futur seran positius o negatius.
