IDEES
Jo confesso
Fa uns dies participava en un acte sobre el foment de la lectura a la Casa de la Joventut de Pamplona, i a l'arribar l'hora de la intervenció del públic una assistent em va preguntar a boca de canó per què necessitava llegir. No recordo bé què li vaig respondre, ja que em va deixar una mica descol·locat, però vaig tornar a Barcelona amb la sensació de no haver sabut transmetrele el que sentia. Han passat els dies, i encara que desconec si aquella dona llegeix o no aquesta columna, voldria dir-li que llegeixo perquè per sobre de tot busco històries per viure, sempre ho he fet, potser perquè les necessito per apuntalar la meva. Com les d'aquells herois que de petit trobava a les novel·les de l'Oest deZane Grey,a la sèrieRip Kirby,d'Alex Raymond, que em deixava llegir el meu padrí, o a la col·leccióHistorias Selecciónde Bruguera. Però en els anys següents vaig seguir llegint perquè un dia vaig comprendre què significa que et deixin al llegirOpinions d'un pallasso,deHeinrich Böll.Aquell «Marie m'ha abandonat» encara em fa mal per dins. I suposo que vaig anar engrandint la meva biblioteca perquè el meu germà llegiaHermann Hesse,omnipresent als 70 i 80, i jo també vaig voler tirar-meSota la rodai sentir-me comEl llop estepari.
Crec que llegeixo perquè, a mesura que vaig anar creixent, ho vaig fer millor gràcies a aquells llibres que irrompien a casa sense que res pogués evitar el seu accés. Patir amb el capitàScott aEl peor viaje del mundo, compartir la nit abans del seu casament amb el protagonista deCorazón tan blanco,deJavier Marías,o expiar la culpa d'aquella nena a la meravellosa novel·la d'Ian McEwansón moments únics que transmetré als meus fills.
Jo no sé si la literatura cura o si m'ha salvat de res. Però sí que sé que sense aquestes històries que sovint tornen a deambular per les meves meninges jo no seria el mateix. Ara que ho recordo, el que sí que li vaig dir a aquella dona, fins i tot a risc de semblar cursi, és que també llegeixo perquè segueixo creient que els llibres que m'emocionen em pertanyen perquè els han escrit només per a mi. No vaig ser gens original ja que molts dels presents van assentir amb el cap. A ells també els passava el mateix.
