Orfes

Si ningú hi posa remei i després de dues dècades de feina, la revista literària 'Mercurio', que des de fa 12 anys dirigeix amb encert l’escriptor i periodista Guillermo Busutil, passarà a negre. Una altra finestra més que es tanca en aquest degoteig constant que ens va deixant sense espais literaris. Fa setmanes abaixava la persiana la llibreria Los portadores de sueños de Zaragoza, tot un referent de l’avantguarda cultural. I què dir de la desaparició de la majoria de programes de llibres de les televisions autonòmiques. Si ni a TV-3 en tenim un que duri tot l’any. Després es publicaran les xifres d’índexs de lectura que anualment ens entreguen des de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i ens penjarem medalles ressaltant que, dècima a dècima, les xifres van pujant encara que seguim per sota d’aquests països de la Unió Europea amb els quals ens agrada comparar-nos.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Fa uns dies el premi Nobel de literatura Jean-Marie Gustave Le Clézio m’assegurava que llegir era guaridor, i ho confirmava mentre tenia entre les mans la seva última novel·la, 'Bitna bajo el cielo de Seúl' (Lumen). Aquesta faula protagonitzada per una jove Scheherezade coreana, és un emotiu homenatge a la literatura. Les històries que aquesta universitària explica a una dona que té una malaltia terminal aconsegueixen allargar-li la vida. No vull fer gala afirmant que un llibre em va canviar l’existència, però sí que la lectura d’uns quants em va ajudar a cicatritzar algunes ferides.

Es pot viure sense llibres com es pot viure sense gaires altres coses. Però necessitem històries per emportar-nos a l’estómac perquè ens alimentin l’esperit crític, que no només de Netflix viu l’ésser humà. Així que avui, més orfe que mai perquè, tret que hi hagi un miracle, un altre mitjà de comunicació literari desapareix, m’encomano a tots els polítics, als que llegeixen i als que no agafen un llibre ni per equivocació, perquè busquin solucions transversals que posin remei a aquest mal endèmic de la no lectura. S’haurien d’adonar queels llibres, com alguns partits de futbol, també són un bé d’interès nacional. I si encara no ho tenen clar, siguin atrevits i llegeixin. Així m’entendran.