IDEES

Sense cultura

1
Es llegeix en minuts
Sense cultura

JOSE LUIS ROCA

No he volgut saber, però he sabut que l’article 44 de la Constitució Espanyola, en el seu punt 1 diu: "Els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret." Doncs serà que no, d’acord amb el vist i escoltat durant aquestes dues setmanes de campanya electoral. Aquesta columna ha sigut escrita durant la jornada de reflexió: sense noms de líders polítics ni sigles. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, van tots al mateix sac; al sac buit de les propostes culturals.

Notícies relacionades

Confesso que no he llegit fil per randa els programes dels partits, tot i que em consta que uns parlen de videojocs, d’altres que les grans productores estrangeres trobin facilitats per rodar al nostre país i tots més o menys accepten que és necessària una llei de mecenatge. Però sona a informació de farcit, què volen que els digui. I si m’aturo en els dos macro debats televisius d’àmbit estatal més els autonòmics, dels quals vaig ser testimoni, se m’enerva fins i tot l’hipotàlem. Sent generós diria que només van dedicar al tema en qüestió un parell de minuts. Serà que aquest 3% del PIB que copen les Indústries Culturals no interessa, que els posa més les desqualificacions, els pactes i la unitat nacional. Perquè pel que sembla, l’IVA cultural, la pirateria que destrueix el teixit creatiu, o la falta d’ajuts per al cine no són assumptes d’Estat.

Ara bé, mola recomanar filòsofs sense haver-los llegit, ensenyar artístiques fotografies, i fins i tot utilitzar els llibres com a arma llancívola per desprestigiar el contrari. ¿A ningú se li va ocórrer recomanar una novel·la o una pel·lícula pel mer plaer de fer-ho? El valor social de la cultura circula per les clavegueres de l’oblit, tot i que sigui benvingut aquest imprescindible Estatut de l’Artista d’última hora que tant va necessitar en vida l’enyorat Forges. Quan llegeixin aquesta columna ja es coneixerà el nom del partit guanyador. Però entre els que volen eliminar el Ministeri de Cultura i els que el tenen perquè vesteix i dona esplendor, la trista i penosa impressió, és que, o això fa un gir inesperat, o de nou haurem regalat el nostre vot a la no cultura.