Quan Rajoy desmenteix Andreotti

Giulio Andreottino sempre tenia raó. En contra del que diu la seva famosa sentència, el poder també desgasta a qui el té. La prova és el que li passa al PP. En 18 mesos de govern, segons el CIS, la seva estimació de vot ha caigut del 44% dels comicis del 2011 al 32%. I el pitjor -les eleccions encara queden lluny- és que les dissensions internes comencen a sorgir amb força. I tenen pinta de poder anar a més.

El que crida més l'atenció és l'embolic que s'ha organitzat per la intenció d'Alberto Ruiz-Gallardónde canviar la llei de l'avortament. L'exalcalde de Madrid, icona de l'ala liberal del PP, ha assumit posicions de dreta-dreta i -potser perquè creu que en una futura batalla per la successió deMariano Rajoyli seria fatal el veto dellobbyultracatòlic- ara advoca per la marxa enrere fins a més enllà delpiccolo abortodeFelipe González. Però el seu projecte ha tingut una gran contestació interna iRajoyiSoraya Sáenz de Santamaríahan decidit posar l'assumpte al congelador. Ben jugat, però mentrestant augmenta la irritació dels integristes, que veuen comBibiana Aídoregna després de morta.

Una cosa semblant ha succeït amb la llei d'educació deJosé Ignacio Wert.Ha generat una gran conflictivitat i ja competeix ambJosé María Aznarcom a graner independentista. I mentre se'n pacten esmenes, ha estat reenviada a la sala d'espera.Wertno és ultra i ve de la democràcia cristiana, però no té experiència política i ha volgut compensar la seva falta de pedigrípeperoatacant Catalunya. Un greu error d'algú que està al Govern per ser amic deRajoy.

Notícies relacionades

Sixena: evitar una destrossa

Leire i el potatge madrileny

El perill més gran és la rebel·lió dels barons de Madrid, Extremadura, Aragó i Galícia contraCristóbal Montoro(iRajoy) pel dèficit asimètric de les autonomies el 2013, necessari per a Catalunya, però també per a València, Balears i Múrcia. El PP d'Aznari deRajoyha engreixat Espanya amb espinacs anticatalanistes, però ara aquesta energia fa que s'estigui ennuegant. PerquèRajoynecessita pactar un finançament més just amb Catalunya per evitar mals més grans i perquè els barons del PP estan molt nerviosos. Creuen que la crisi els passarà factura en les autonòmiques de principis del 2015 i l'anticatalanisme és la temptació. Ahir el diariEl Paíspublicava una enquesta que deia que, per primera vegada des de fa molts anys, el PP perdria l'alcaldia de Madrid davant d'una coalició PSOE-IU.

¿Pot estar tranquil el PP perquè el PSOE no aixeca el cap? No és del tot així. El CIS diu que mentre que el PP ha baixat 12 punts des de les eleccions, el PSOE es manté estable. I la diferència s'ha reduït de 16 a 6 punts. Però el mal és que en intenció directa de vot -la que manifesten els enquestats abans de lacuinaposterior-, el CIS de l'abril passat ja és el tercer en què el PSOE va al davant del PP. És una dada reveladora, que es va invertir l'octubre del 2012 i va trencar així una llarga seqüència que es remunta al pla d'ajust deJosé Luis Rodríguez Zapaterode maig del 2010, en què el PP sempre batia els socialistes. I el capgirament en la intenció directa de vot precedeix sempre canvis més profunds. Si a sobre s'hi suma la descoordinació entre la vicepresidenta i la secretària general del PP, i entreMontoroiLuis de Guindos,la conclusió és queRajoycomença a veure les orelles al llop.