Les herències rebutjades
Por a la propietat
Per a familiars no directes, acceptar un llegat implica una tributació de fins al 70% del seu valor
Quan mor un familiar, a més del moment dolorós de la pèrdua, l'hereu ha de fer front a la preparació i gestió de l'herència dels béns propietat del mort, un procés que, en ocasions, pot durar molt temps i pot donar lloc a tensions familiars. Com a mínim, hauríem de considerar els següents aspectes fonamentals, presents en un alt percentatge d'aquestes situacions.
La primera referència ineludible és recórrer al marc legal. En general, s'ha de posar en marxa un procediment de gestió per fer tots els tràmits testamentaris, anar als fedataris públics i determinar el repartiment particional dels actius rebuts en funció del que disposi la normativa, i registrar els béns adquirits pels nous propietaris.
Un altre factor a tenir en compte són les relacions humanes derivades dels actors directes i indirectes en l'herència, ja que diferents interessos familiars poden generar tibantors, sobretot quan els béns s'adquireixen en proindivís, ja que posar-se d'acord és, en ocasions, complicat.
Una variable a tenir en compte és igualment el cost que suposa heretar, no solament pels honoraris que s'han de satisfer als professionals que assessoren, sinó també per les minutes que cal pagar als fedataris públics. En aquest punt la factura fiscal és molt important,
i és que en les transmissionsmortiscausaes meriten diversos tributs, a satisfer per aquells que decideixen prendre l'herència.
Els hereus hauran de liquidar l'impost sobre successions a la comunitat autònoma de residència de la persona que ha mort. Com que es tracta d'un tribut cedit a aquestes comunitats, l'import variarà en funció de la normativa regulada a l'autonomia on hagués residit la persona que deixa l'herència.
Per exemple, l'any 2013 no tributarien els hereus directes si la persona morta hagués residit a les Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, la Rioja i el País Valencià. Fins al 2012 tampoc si la residència hagués estat a les Canàries i Castella i Lleó. A dos territoris del País Basc (Àlaba i Biscaia) aquests familiars estan exempts de l'impost, mentre que a Guipúscoa tributen de manera simbòlica; com a Navarra.
També és necessari fer front a l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, comunament conegut com el de plusvàlua municipal, que és recaptat pels ajuntaments. La quantia que han de satisfer els hereus per aquestes propietats dependrà de si l'entitat local ha regulat, o no, algun tipus de bonificació.
Pel que fa a la recaptació d'aquest impost, l'evolució és diferent en el període 2007-2010, segons es tracti de territoris que mantenien aquest tribut gairebé inexistent quan l'adquisició a títol d'herència es produïa per familiars pròxims, o aquells que, durant aquest període, van passar d'una tributació com la de la norma estatal a una altra de caràcter simbòlic. Un tercer grup de comunitats es van mantenir amb una contribució per aquest concepte gairebé inalterada entre els anys 2007 i 2010.
La factura fiscal per heretar, sobretot si els prenedors no són familiars pròxims, és un factor que influeix notòriament perquè en ocasions pot provocar que algun o tots ells optin finalment per renunciar a l'herència, ja que resulta més costós prendre-la que no fer-ho. Si qui hereta és un familiar indirecte o llunyà, el cost fiscal per l'impost sobre successions pot suposar fins a un 70% del valor heretat. A més a més, s'ha de satisfer la quantitat en diners en efectiu, i per aquest motiu, també en ocasions, no hi ha més remei que alienar el bé i, amb el producte que se n'obté, pagar els impostos que siguin procedents.
Notícies relacionadesUn entorn de caiguda del mercat immobiliari agreujat per la crisi econòmica pot donar lloc al fet que sigui més barat renunciar als béns immobles que estan inclosos en la massa hereditària ja que, a part dels costos fiscals, el nou bé s'incorpora al patrimoni del successor i comencen altres despeses, no solament fiscals, per mantenir el bé en aquest patrimoni, com és un gens menyspreable impost sobre béns immobles.
És evident que el pessimisme sobre la situació econòmica i unes fosques perspectives aguditzen el sentit de perill d'acceptar una herència per qualsevol cost addicional a més dels derivats de la propietat. Tot plegat configura un panorama que explica el repunt de renúncies d'herències que s'està produint durant els últims anys, fet que es desprèn de l'informe elaborat pel Consell General del Notariat.
