Anàlisi

Canvis trepidants en política fiscal

2
Es llegeix en minuts

La impressió que crec que tenim tots és que el món va canviant cada vegada a més velocitat, també l'economia. Això pot ser així per dues raons: primera, perquè és la realitat, a causa que els avenços científics i tecnològics, en un marc globalitzat, produeixen canvis socials i econòmics cada vegada amb més rapidesa i, segona, perquè els nous sistemes de comunicació ens fan ser més conscients de tots aquests canvis.

En l'àmbit dels impostos també es produeixen modificacions sense parar, i sens dubte a més velocitat que mai. Això és degut al fet que s'han d'adaptar als canvis

en l'economia i en la societat i, tractant-se de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), això s'accentua perquè és el tribut més visible per al ciutadà, de mane-

ra que s'ha convertit en una passarel·la per a crides electorals. En tot cas, el novembre passat

es va aprovar una reforma fiscal,

en què es va modificar, a més a més de l'IVA i l'impost de societats, l'IRPF, i ara, mig any després que s'hagi començat a aplicar, ens trobem amb més modificacions,

de les quals la més important sembla que és la que es produeix en la tarifa.

D'aquesta manera es concreta l'anunci efectuat fa una setmana pel president del Govern, Maria-

no Rajoy,  en què es parlava d'un avançament de la rebaixa del 2016 -que ja estava prevista en la reforma fiscal- el segon semestre d'aquest any. Per descomptat, almenys tots els que tenim ingressos íntegres superiors a 12.000 euros, que som els que podem haver de pagar per aquest impost, ens n'alegrem directament. L'alegria també és indirecta si tenim en compte que una mesura com aquesta, en un moment en què el nostre PIB està creixent, pot contribuir a accelerar el creixement i que augmenti l'ocupació.

L'exemple

No obstant, és clar, no tot són avantatges. Per un costat, hi ha l'inconvenient pràctic que totes les empreses han de fer el càlcul de la regularització de retencions per al pagament de la nòmina de juliol, i tenim poc temps si pensem que primer s'han d'adaptar els programes informàtics que tots

utilitzem; per un altre costat,

tenint en compte els nostres compromisos de reducció del dèficit

i les dades del compliment d'aquest objectiu fins ara, la mesura és una mica arriscada i pot fer, en aquests convulsos temps que està vivint Europa, que la incipient millo-

Notícies relacionades

ra de la nostra imatge es pugui

entelar; per últim, tampoc aquesta mesura de l'Administració de l'Estat constitueix un bon exemple per a la resta de nivells de l'Administració, l'autonòmica i la local. Si s'està demanant austeritat a les comunitats autònomes que han de prestar serveis tan importants com la sanitat o l'educació, o als ajuntaments, que han sigut els més complidors en política fiscal, mesures d'aquesta mena és possible que restin força als arguments esgrimits.