Petit observatori
¿Has vist tu l'èxit del 'tu'?
Fullejant un diari, la mirada se m'ha aturat en una proposta publicitària. Deia això: «Millora la teva economia». El que m'ha atret de l'anunci no és que em feien una oferta econòmica
-un gest que s'ha de tenir en compte en aquests moments- sinó que l'empresa em deia «millora». És a dir, em tractava de tu.
Aleshores he repassat altres anuncis i he descobert un fet que fins ara no m'havia cridat l'atenció: només en un diari he trobat «Pots guanyar...», «El teu habitatge...», «Participa en el sorteig...», «Descobreix el nord d'Europa...», «Pots guanyar un milió...», «¿Què dinaràs avui?... «Escapa't un cap de setmana...», «Recull el teu exemplar...», «Si vols dormir...». Més de vint vegades em diuen de tu. Més exactament: només una vegada he trobat que l'anunciant em tracta de vostè.
Aviso que, en el tracte personal, el tuteig no em molesta. En el món dels periodistes i escriptors en general el tuteig és habitual, amb independència de l'edat i del prestigi. Jo també m'he afegit a aquest tractament, perquè a la meva edat no tractaré pas de vostè els joves que amb tanta cordialitat em diuen: ¿Prepares algun llibre,Espinàs?»
Elvósd'altres temps ha desaparegut, tot i que ja era una simplificació de «vostra mercè». Només es conserva, emmascarat en el «vosaltres». Si no m'equivoco, al meu aviMassipels seus fills encara el tractaven de vós, fórmula que combinava afecte i respecte.
Els francesos salven el dubte generalitzant el «vous» i deixant el «tu» per a les relacions d'una certa familiaritat. I els anglesos han resolt el problema amb un «you» que serveix per a tota mena de tractes i de relacions. Vista la publicitat, indici de la nostra realitat social, acabarem tractant a tothom de «tu», que és el que fa, entre autoritari icampechano, el rei d'Espanya.
