Anar al contingut

Crisi i voluntariat

RAFAEL RUIZ DE GAUNA

Si volem un tercer sector autònom i amb agenda pròpia és necessari connectar amb la societat

En aquest context de crisi moral, econòmica i social, està en crisi també el voluntariat? Al llarg d'aquests anys, s'ha parlat molt del nous escenaris socials que s'estan configurant, de les situacions de desigualtats i del patiment de moltes persones. Però quin paper ha de tenir el voluntariat en aquesta nova època?

D'entrada, considerem que hi ha d'haver una absoluta aposta pels drets socials, per poder garantir uns mínims vitals a les persones i vetllar per la igualtat d'oportunitats, per dignitat i solidaritat humana, per cohesió social, i per raons econòmiques (inversió social), amb un sistema fiscal just i transparent.

Ara bé, segurament estem en un moment en el qual hem de prioritzar quines necessitats atenem amb els recursos que disposem de l'Estat del benestar. Una priorització que s'ha de realitzar per les circumstàncies econòmiques actuals, però també per la concepció del sector social. I és que considerem que no podem deixar tota la responsabilitat en mans de l'Estat, atès que s'acaba generant una desmobilització social i democràtica, ni en mans únicament de la societat. De fet, un bon equilibri (malgrat sigui inestable per definició) pot ser la millor opció.

Les entitats socials en els anys de bonança ens hem oblidat de connectar suficientment amb la societat. Hem anat al darrere de les iniciatives públiques on hi havia recursos econòmics. I hem oblidat que des de fa més d'un segle la força de moltes entitats (associacions especialment) estava en les persones, en l'adhesió i vinculació de molts ciutadans i ciutadanes a causes d'interès general per promoure el bé comú. A dedicar hores personals per a respondre a necessitats i millorar el funcionament social, articulades a través del voluntariat en les seves múltiples expressions.

Hem de recuperar de nou la iniciativa, en tots els aspectes socials, també en la solidaritat i veure com canalitzem aquestes energies. I no hem d'esperar a demanar una subvenció o que surti la convocatòria, cal estar convençuts de la necessitat, connectar amb les persones, organitzar-les i mobilitzar-les. Tant pel que fa a la captació de recursos econòmics (difícil en aquest moment), com per demanar hores de voluntariat. Aquests mesos s'ha parlat àmpliament de la dependència de les entitats de les administracions púbiques. Disposar de persones compromeses amb la nostra missió és una manera magnífica de guanyar en aquesta autonomia que la crisi ens ha desvelat.

Tanmateix, també és important recuperar una gestió professional del voluntariat. No només valen les bones intencions, sinó cal rigor i vetllar per la satisfacció de les persones que col·aboren i ser útils socialment. Aquí val la pena esmentar que les entitats han de definir la seva política de voluntariat, fixant, si es dóna el cas, complementarietat amb l'actuació professional i treballant la relació amb les persones remunerades de manera que siguin una orquestra sincronitzada. Poden il·lustrar aquesta proposta les diferents etapes del cicle del voluntariat i bones practiques recollides en una publicació de l'Obra Social de La Caixa.

Si volem un tercer sector autònom i amb agenda pròpia és necessari connectar amb la societat i estimular la col·laboració en forma de voluntariat, recuperant la vitalitat de certs moviments socials.

0 Comentaris
cargando