1
Es llegeix en minuts

Aquests dies de festa vaig pujar a les golfes dels records i va ser com penetrar en un àlbum a la recerca de Pluto, el meu millor amic d'infància, i de molts altres dels seus més vells col·legues, Mickey, Minie, ànec Donald o Goofy. Però, en aquest viatge enrere en el temps, molts més personatges m'esperaven, d'Alicia a Pinocchio o de Peter Pan a Woody & Buzz, que van ballar, van passejar i van repartir somriures i llàgrimes entre la canalla, i en mi van remoure remots sentiments arraconats en els solcs dels anys. Vaig riure, vaig ballar, vaig plorar, vaig aplaudir, em vaig commoure i m'ho vaig passar d'allò més bé, amb una fràgil alegria juvenil, gairebé intacta, oblidada. ¿Com em vaig poder resistir tant de temps a tornar a visitar un Disneyland, aquest cop el de París? ¿Per què aquesta vergonyant resistència a tornar a aquells anys nostres en què tot és novetat i aprenentatge? Qui es resisteixi a una vivència com aquesta, a tanta emoció, tingui l'edat que tingui no és sinó un fòssil, impassible davant tot el que encara palpita.

Notícies relacionades

Enmig d'aquell espectacle tan extens, intens i permanent, hi vaig trobar a faltar, però, una cosa: el mateixWalt Disney.Sí, és cert que se l'homenatja amb una escultura, molt bonica i discreta, davant l'immens edifici que se suposa que reprodueix els Estudis Cinematogràfics Disney a Hollywood. Però aquest home, que va crear tot un univers de fantasia que encara mobilitza cada dia milers de persones, va ser un dels grans genis del segle XX. I tot, a partir dels tres primers cercles que conformen la cara de Mickey, dibuixats cap als anys 30 en un simple full de paper.

Avui, The Walt Disney Company és un negoci colossal, i ja no té cap geni que la porti. I es nota. No estaria de més, per exemple, que una vareta màgica tragués a les passejades de Disney París una mica del descarat aire escurabutxaques i hi donés un lleuger toc italianitzant de càlid benestar. La veritat és que a ningú -ni a mi en el fons- li sembla important. Perquè el que importa de debò, senyors, és esmorzar amb Pluto assegut a la teva taula.