Quines coses que passen

El gran escriptor francès Henry Beyle, més conegut com a Stendhal, va publicar, em sembla que l'any 1839, el llibre La cartoixa de Parma en què el seu protagonista, Fabricio del Dongo, de seguida va ser motiu de polèmica entre escriptors, joves revolucionaris, polítics napoleònics, monàrquics nostàlgics i lectors addictes a una de les grans novel·les del segle XIX. Fa només dos anys, en la més republicana de les repúbliques europees, amb fama de ser la més culta i lliurepensadora, l'expresident Sarkozy va declarar que el tal Fabricio és «un petit con», o sigui, un gilipolles, i això va exasperar l'ànim perillosament patriòtic i una mica begut d'un país que ja s'encaminava cap a la seriosa apagada politicocultural a la qual, no sense tristesa, hem assistit recentment al país veí, per molt republicà que segueixi sent.

Stendhal, quan escriu aquesta novel·la i crea aquest personatge insatisfet i llançat a una època de confusió i transició, el descriu tal com devien ser els joves entremalitas del seu temps: vibrants, imprevisibles i erràtics. Per això, el jove gilipolles va i ve en plena batalla de Waterloo sense entendre gaire bé què està passnt en realitat. ¡I aquesta és la seva grandesa literària -i dic ben literària!

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

En el seu moment, l'únic que va entendre aquest «petit detall» va ser el gran Balzac. Gràcies a ell potser entenguem avui dia per què Sarkozy -potser l'últim president europeu que va llegir un llibre- es va atrevit, amb tota la raó, a formular una veritat arriscada -com solen ser les veritats literàries-. I és que la literatura ajuda sempre a viure per veure-hi amb els ulls molt oberts, a conèixer els límits de les coses i on condueixen en els processos històrics certs romàntics rampells juvenils, per justificats que siguin.

Jo de jove vaig ser sens dubte une petite conne, ¡i amb molta honra! I potser he deixat de ser-ho després de la meva enèsima lectura tardana de La cartoixa de Parma al reconèixer-me en l'estupidesa de tots els Fabricio d'aquest món.