L'altesa de mires del papa xoca amb el llast fosc dels abusos dins l'Església

El papa Lleó XIV arriba aquest migdia a Catalunya, després de tres dies multitudinaris a Madrid. Diumenge va aplegar més d’un milió de persones en una missa al carrer. I ahir a la tarda va omplir el Bernabéu després d’un matí en què va pronunciar un discurs històric en una sessió conjunta del Congrés i el Senat.

Davant dels diputats i senadors, el papa va fer una crida a la pau en ple rearmament mundial. Va demanar recuperar l'entesa social i política a través del diàleg. Va defensar la dignitat dels migrants i els límits que hem d'exigir davant de la intel·ligència artificial. Una intervenció aplaudida per la pràctica totalitat de l'arc parlamentari.

Tot i que també va posar sobre la taula debats incòmodes. Com la seva posició sobre l'avortament o l'eutanàsia, alineada amb la doctrina catòlica. El papa té tot el dret a expressar les seves creences religioses, però no a pretendre que aquestes creences condicionin els drets de milions de dones. És profundament preocupant que, al segle XXI, encara hi hagi qui vulgui decidir sobre el cos de les dones des d’una institució formada exclusivament per homes i que no ha de patir les conseqüències d’un embaràs no desitjat.

Avortar és molt dolorós i no necessita cap judici moral. La llibertat de consciència significa que ningú està obligat a avortar o a demanar l’eutanàsia davant d’un patiment Invalidant, però també que ningú pot imposar la seva moral religiosa als altres. Els drets de les dones i de la vida de les persones no són negociables ni estan sotmesos al vistiplau del Vaticà.

En tot cas, el pontífex va demostrar al Congrés que no és un actor polític més. Per molt que cada partit hagi volgut fer-se’l seu. La seva feina és, principalment, espiritual. Erigir-se com a far moral del món. Perquè, de fet, "catòlic" vol dir “universal”. El papa parla a creients i no creients. Però és precisament per això que necessita demostrar una coherència absoluta.

I aquí és on l’altesa de mires xoca amb un llast fosc per a la Santa Seu. El de la plaga dels abusos sexuals dins de la mateixa Església. Els casos de pederàstia. I el tracte posterior a les víctimes. Ahir mateix, el papa també es va reunir amb algunes víctimes, i va ser contundent. Però, com denuncien algunes associacions, una cosa són les paraules i una altra les accions. Més encara, quan el nombre estimat d'afectats és tan alt. Quatre-cents quaranta mil a tot Espanya, segons un informe del defensor del poble. Això vol dir milers de persones amb ferides emocionals encara obertes. I que, en molts casos, han rebut un tracte de silenci gens compassiu.

Precisament, demà el papa serà a Montserrat. El monestir mil·lenari és el centre espiritual de Catalunya. Però la crònica recent també hi recorda episodis dolorosos. Entre els anys setanta i noranta, un mínim de catorze adolescents van ser abusats pel monjo Andreu Soler. Un cas que només va sortir a la llum el 2019 arran de la denúncia pública d’una víctima, Miguel Hurtado. Fins aleshores, el monestir no havia dit res, ni s’hi havia actuat. I les víctimes d’aquest cas denuncien que el papa no s’hi ha volgut reunir. És l’altra cara de la visita del sant pare.

El pontífex ha demostrat que és una veu independent. Capaç de parlar sobre els grans debats del món. Però aquesta mateixa contundència és la que reclamen moltes víctimes d'abusos. El Vaticà va començar a treballar en la bona direcció amb Benet XVI. Va accelerar decididament amb el papa Francesc. I Lleó XIV sembla decidit a perseverar en la mateixa línia. Però encara falta temps… i més accions… Perquè les ferides, les “llagues obertes” com diu el papa, comencin a cicatritzar.

Avui arriba a Catalunya, on el debat ha estat si el papa parlarà més o menys català. Ahir, Junts va aprofitar la salutació al papa per demanar-li que parli més català. Una escena molt comentada. Ho van fer els diputats Eduard Pujol i Miriam Nogueras, en italià i anglès, respectivament. Alguns no han trigat a assenyalar l'extraordinària capacitat de convertir una causa seriosa en una escena de sainet. Una forma cada vegada més habitual de veure en la política el gest inflat... I que també ens hauria de fer reflexionar si això ens fa un país més gran. No pot quedar la sensació que alguns dirigents defensin una llengua amb una representació permanent. Més teatre que política. Més gest que substància. Més soroll que influència.

Notícies relacionades

Els missatges del Papa

Hirurok o el fil que va de Leire al PNB

I la pregunta legítima: Li hem demanat també al Barça que porti Lamine Yamal a TV3 parlant català i no a "El hormiguero"? Amb tots aquests elements el papa aterrarà a l'aeroport del Prat. Ho seguirem en un programa especial d’"El matí de Catalunya Ràdio". I, després, Catalunya Ràdio es bolcarà amb una programació especial per seguir-lo. Som on hem de ser.

I avui, un dia més, serà un dia de ràdio.