Dues mirades
Cinisme
Segons el diccionari, un cínic és qui «impúdicament fa gala de menysprear els valors morals».
Jo hi afegiria «amb un somriure malèfic als llavis». Això és el que feia notar un meu professor de matemàtiques quan un company
Notícies relacionades-ara també professor- sortia a la pissarra a solucionar un problema que tots els altres ens vèiem incapaços de resoldre. Li deia «el cínico Roch», pobre, i no el qualificava així perquè fos un savi (que ho era) sinó perquè reia. La ganyota era, per al professor, el símbol inequívoc del cinisme, tot i que he de dir que em penso que en el meu company no hi havia menyspreu sinó només un tic facial.
La qüestió és que, des d'aleshores, sempre he associat cinisme i complaença. En els anuncis de Bankia, per exemple. N'hi ha una pila. «Hazte bankero», deien. I després afegien: «Creemos tanto en el futuro que le hemos abierto una cuenta». O una altra, amb música d'Aretha Franklin: «Si todos aportamos lo mejor que tenemos todos seremos titulares de lo que está por venir». Que els ho preguntin als titulars de les preferents. Titulars de zero. O als petits accionistes. Un cèntim per acció. Ara, justament ara, Bankia torna a riure. Se'n fot de tots nosaltres i es gasta els diners que no són seus amb l'espot d'una clau que «da cuerda a tus proyectos para volver a empezar, pero esta vez desde los principios». ¿I els valors morals, aquells altres principis? Menyspreats, òbviament.
