LES CRISIS DE LES INSTITUCIONS
Déu, Pàtria i Rei
"Seria una ingenuïtat no contemplar que, juntament amb l'exigència popular de canvis polítics en profunditat, també està en auge un sentiment republicà de nou encuny"
Els Reis d’Espanya i el papa Benet XVI, a l’aeroport de Barajas, al finalitzar la visita d’aquest a Espanya l’agost del 2011. /
El març del 1837, a prop de la bella Donostia, les tropes carlistes van infligir una severa derrota a l'Exèrcit cristí. La batalla va tenir lloc als voltants del mont Oriamendi. Després de la desfeta de les tropes liberals, els combatents carlistes es van apoderar de les armes i els béns dels seus adversaris. Entre el botí obtingut, va aparèixer la partitura musical d'una marxa militar sense lletra composta per un anglès i, segurament, destinada a glossar l'esperada victòria dels cristins.
No va ser així, i els vencedors, partitura en mà, van decidir endossar-li una lletra per a l'ocasió. La Marxa d'Oriamendi acabava de néixer per ser modificada unes quantes vegades fins a la seva versió més coneguda i cantada. La primera estrofa de l'himne recollia els elements centrals del vell carlisme: "Por Dios, por la Patria y el Rey..." Aquesta tríada, que combina religió, nació i corona, no ha estat exclusiva del tradicionalisme espanyol al llarg de la història. Altres moviments dinàstics, o monàrquics, s'han emparat en aquest trípode ideològic.
Però el temps flueix i les societats canvien. Els terços requetès van vèncer en múltiples ocasions durant la guerra civil, agermanats amb falangistes i monàrquics. És cert, van vèncer, però avui tots són relíquies d'un ahir que no tornarà.
Respecte a això de 'Déu, Pàtria i Rei', les coses no semblen pintar gaire bé. Els gestors dels interessos divins a la terra estan en peu de guerra després que el majordom de la Sa Santedat es fes famós a la televisió. La cúria es mou i intriga. El Papa dimiteix mentre corren rius de tinta sobre els interessos econòmics i financers del Vaticà, i la màcula dels pederastes encara genera conflicte...
Respecte de la Pàtria, no em negaran que hi ha confusió i opinions per a tots els gustos. No hi falten els que la somien universal ni els que la volen europea. N'hi ha que la volen 'cañí', i altres, en canvi, gairebé de pati particular... Etern i inacabable aquest debat des de temps de Renán fins als nostres dies. ¿I Rei? Això de la monarquia també pinta fatal. Al deteriorament físic propi dels contratemps 'esportius' i l'edat del cap de l'Estat, s'hi ha d'afegir ara el descrèdit que afecta la institució després de l'escàndol dels negocis de parents i gent pròxima.
Notícies relacionadesHi ha qui parla de relleu, d'abdicació. Tot és opinable, però seria una ingenuïtat no contemplar que, al costat de l'exigència popular de canvis polítics en profunditat, també està en auge un sentiment republicà de nou encuny. Avui dia, 'Dios, Patria y Rey' del vell Oriamendi està fora de lloc, però potser també ho estan les noves accepcions d'aquesta triada.
