La benevolència de Toni Aira

Per als que no el conegueu gaire us diré que Toni Aira és un periodista espavilat que al seu dia va decidir doctorar-se en comunicació a la Universitat Ramon Llull, exercir com a professor, escriure articles en diferents diaris i intervenir com a tertulià en diversos mitjans de comunicació del nostre país. Fa uns dies va publicar un article a les pàgines d'EL PERIÓDICO en què citava la meva etapa com a primer secretari del PSC barceloní. L'associava a l'època en què l'hegemonia socialista a la ciutat de Barcelona era un fet. A continuació, ens explicava que res és etern, que les portes del desert estan obertes a tothom i que qui pretén triomfar ha de perseverar. Sàvies paraules que puc compartir al cent per cent, perquè també sóc dels que estan convençuts que qui vol guanyar ha de treballar i treballar... Però tot seguit l'amic Aira, en un atac de benevolència sense límits, ens diu: «Xavier Trias ha teixit durant el seu mandat un equip compacte i de suport incondicional». I, per reblar el clau

-després de citar Quint Tuli Ciceró- ens alaba una sèrie de col·la-

boradors de Trias, començant pel seu cap de premsa per acabar amb el regidor de Presidència, el tinent d'alcalde adscrit al pinyol i uns escribes diversos. El món color de rosa que descriu Aira en el seu article acaba amb una frase plena de tendresa, ens diu: «Ells, en conjunt, formen una verdadera xarxa». La benevolència de Toni Aira envers Trias es converteix en aquell moment en espectacular.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Vostès em perdonaran, però no comparteixo la tesi que l'actual alcalde treballa envoltat d'un equip compacte que sap el que vol i on vol anar. No m'aturaré a repetir el que diuen els diferents portaveus de l'oposició municipal, que coincideixen a afirmar que Xavier Trias no té projecte de ciutat, que improvisa i es contradiu sovint. Tampoc els parlaré de les obres o de la gestió. No és necessari. Tan sols els diré, per exemple, que la suposada cohesió del govern municipal no és tal. L'amic Toni Aira potser no sap que les relacions entre alguns regidors d'Unió i de Convergència no passen pel seu millor moment. D'això, Ardanuy i Ciurana en saben molt. O que l'àrea d'Urbanisme, per exemple, ha batut rècords de cessaments i nomenaments, o que la guerra entre els diversos caps de gabinet és un fet... I què podem dir de les diferències de criteris i disputes en el si del govern respecte a Can Vies o a compte dels horaris comercials.

Sóc conscient que els temps estan canviant i que res és el que era. Les coses suposadament eternes han donat pas a altres d'efímeres, els oasis s'han convertit en jungles i els sants patriarques, en pecadors. La vella política va morint lentament i n'emergeix una de nova i diferent. No importa si CiU decideix situar com a cap de llista Xavier Trias o un sofà lidiant perquè la ciutadania els voti. Necessitaran, ho necessitarem tots, estirar-se en un divan per confessar al psicoanalista quines són les nostres angoixes per assumir-les i així, potser, poder tornar a començar.