Un sistema podrit

En l'espai d'unes poques hores van arribar ahir a aquesta redacció les següents notícies: el president de la comunitat de Madrid, Ignacio González (PP), admet que va comprar amb la seva dona un àtic a Marbella valorat en 770.000 euros. Antonio Rodríguez, regidor de Tarragona pel PSC, dimiteix després de ser imputat per un delicte relacionat amb la immigració il·legal. El fiscal demana una fiança de 191.000 euros a l'exconseller Jordi Ausàs (ERC) per un presumpte delicte de contraban de tabac. L'extresorer del Partit Popular i exsenador Luis Bárcenas va tenir un compte a Suïssa que va arribar a registrar un saldo de 22 milions d'euros. I tot això quan els mitjans de comunicació fa dies que van plens d'informacions i opinions sobre assumptes tèrbols relacionats amb Duran Lleida (UDC), Juan José Güemes (PP), Rodrigo Rato (PP) i diversos membres de la família Pujol (CDC).

La pregunta és: ¿fins quan aguantarà una societat castigada per l'atur, les retallades de serveis essencials i la carestia de la vida una democràcia de tan baixa qualitat com demostren aquests i molts altres casos? Les cúpules dels partits continuen enrocades mirant de salvar de la foguera els seus i assetjant els del davant. I mentrestant segueix creixent la desafecció i s'obre la porta als populismes, emparats en totes les banderes, que clamen contra la política i els polítics que «ho roben tot».

Privilegis i xoriçades

Notícies relacionades

La llonganissa del jutge Hurtado

Fàbriques d’habitatges

Les enquestes d'opinió detecten que cada vegada hi ha més intolerància amb els privilegis de les elits, amb els negocis associats al finançament dels partits i, evidentment, amb les xoriçades particulars d'uns senyors que s'aprofiten dels seus càrrecs públics i de les seves relacions privades. De fet, els ciutadans consideren que un dels principals problemes del país és el seu sistema de partits.

Això resulta contradictori amb el fet que els casos de corrupció han penalitzat poc les forces polítiques, especialment les de la dreta. Però, compte, perquè un país pot aguantar un temps un 25% d'atur, però no mentre els seus representants es mostren incapaços de ventilar la casa i espolsar les alfombres.